tag:blogger.com,1999:blog-78190546169927950542024-02-19T06:25:57.131+01:00Tinc pols a les sabatesevahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.comBlogger131125tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-40719880666996784382023-04-23T11:14:00.005+02:002023-04-23T11:14:21.409+02:00Sant Jordi 2023<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeqrltX11Mm2OAkbBX0eBFOvC9b-MWEA6sfnGf_khDKpsr25KyGlEP5cnRzUkuylLFvq40cGwhELTYXjSx7sVTfqU1vja45jYuSGnv32B6ysmCGHe4d5mGLfRim5900IwOdyxS4zFQUVxAi6jnnIsr5TEiMS8yGObYoYWskTzbrYWSPmXo7ZYHWoBjBA/s940/Que%20no%20em%20venci%20cap%20%C3%A0ncora,%20ven%C3%A7uda%20pels%20anys,%20i%20per%20l'oratge,%20i%20per%20la%20ruda.%20Que%20cap%20p%C3%B2sit%20d'enyor%20no%20m'entrebanqui..%20Maria%20Merc%C3%A8%20Mar%C3%A7al.%20Divisa%20(Sal%20oberta).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="788" data-original-width="940" height="335" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeqrltX11Mm2OAkbBX0eBFOvC9b-MWEA6sfnGf_khDKpsr25KyGlEP5cnRzUkuylLFvq40cGwhELTYXjSx7sVTfqU1vja45jYuSGnv32B6ysmCGHe4d5mGLfRim5900IwOdyxS4zFQUVxAi6jnnIsr5TEiMS8yGObYoYWskTzbrYWSPmXo7ZYHWoBjBA/w400-h335/Que%20no%20em%20venci%20cap%20%C3%A0ncora,%20ven%C3%A7uda%20pels%20anys,%20i%20per%20l'oratge,%20i%20per%20la%20ruda.%20Que%20cap%20p%C3%B2sit%20d'enyor%20no%20m'entrebanqui..%20Maria%20Merc%C3%A8%20Mar%C3%A7al.%20Divisa%20(Sal%20oberta).jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Que no em venci cap àncora, vençuda</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">pels anys, i per l’oratge, i per la ruda.</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Que cap pòsit d’enyor no m’entrebanqui!</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Heura al velam! Sal viva a les parpelles</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">per albirar l’enllà, com un desert</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">obert de sobte en un deliri verd!</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Que l’escandall encalci les estrelles!</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Sal oberta i, en reble, cel obert!</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Dixar senyal de sal on l’ona manqui</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">que m’assaoni llengua, nas i orelles!</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Sal que m’embranqui, en temps d’hora batuda,</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">pel gorg lunar on tota cosa muda!</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"> </span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">MARIA MERCÈ MARÇAL I SERRA</span><br style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;" /><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;">Sal oberta, 1982</span><p></p>evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-82758092271292885252022-04-23T07:43:00.008+02:002022-04-23T07:43:46.569+02:00Sant Jordi 2022<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA3k2yl3jvY2OujMcyISEx69Ld0hSRK8PLBLSC4Dv8QG1ei3ycPGFnOe4XWm1VUntLJXRgYOnmy5hp4-Anf4vhtA1iGQ1ZThpBvMS-xNZCEbQENN_i69cQ-E8mALSfnO1LG1TsZ-PYJtQM9CNXz1PWIXkQtoimzsQJ3t9YINaSC_oRAlu4au4bHi_ZzQ/s1080/eva%201080x1080.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhA3k2yl3jvY2OujMcyISEx69Ld0hSRK8PLBLSC4Dv8QG1ei3ycPGFnOe4XWm1VUntLJXRgYOnmy5hp4-Anf4vhtA1iGQ1ZThpBvMS-xNZCEbQENN_i69cQ-E8mALSfnO1LG1TsZ-PYJtQM9CNXz1PWIXkQtoimzsQJ3t9YINaSC_oRAlu4au4bHi_ZzQ/w400-h400/eva%201080x1080.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><div style="background-color: white; color: #222222; font-size: small; text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">- Quin és l'únic fet cert, predictible, inevitable, l'única cosa que pot dir que sigui certa sobre el seu futur, i el meu?<br /></span><span style="font-family: inherit;">- Que morirem.<br /></span><span style="font-family: inherit;">- Sí. En realitat només hi ha una pregunta que pugui ser contestada, Genry, i la resposta ja la sabem... L'única cosa que fa que la vida sigui possible és la incertesa permanent i intolerable: no saber què vindrà.<br /></span><span style="font-family: inherit;"><i>Ursula K. LeGuin. La mà esquerra de la foscor.</i> 1969</span></div>evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-83956834230408137432021-04-23T09:38:00.001+02:002021-04-23T09:38:57.276+02:00Sant Jordi 2021<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIGpew0xMo7WVjNC9RWZ2F4dc3eIt3_E99cd5yhoxukpp5g3tceCSRNXf-nOEyyTr80btcVOBndKnTAHVm4H_afGC28egxMYSmo1-RI9pViA-a2CyT9PwIoaB9p2sPoFAc2TMjA3pj21kh/s1000/santjordi2021.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="460" data-original-width="1000" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIGpew0xMo7WVjNC9RWZ2F4dc3eIt3_E99cd5yhoxukpp5g3tceCSRNXf-nOEyyTr80btcVOBndKnTAHVm4H_afGC28egxMYSmo1-RI9pViA-a2CyT9PwIoaB9p2sPoFAc2TMjA3pj21kh/w640-h294/santjordi2021.jpg" width="640" /></a></div><br /> <strong style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px;">Sunt lacrimae rerum</strong><p></p><div class="p-justificar" id="titulo6" style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px 0px 13px; text-align: justify;">A Tamariu, a casa en Pere Patxei,<br />encomana un cremat, beurem a poc a poc<br />a l’hora que la mar s’agrisa.<br />Ploren les coses, plora el temps,<br />plora la vida no viscuda,<br />plora també la vida que hem viscut.<br />Sunt lacrimae rerum.<br /><br />Ai, aquest “ai” és un bressol<br />de moltes hores en què sempre anàvem<br />pel vell sorral i vèiem l’ample mar<br />guspirejant parlant-nos en metàfores.<br /><i>"La dolencia de amor que no se cura<br />sino con la presencia y la figura".</i><br /><br />Ara sóc una rata espantada que surt de la fosca<br />i corre a amagar-se en qualsevol forat.<br />Però quan em recordo dels amics que han mort<br />irremissiblement, els insubstituïbles,<br />em torno un gira-sol que puja d’un femer<br />i fa com un que parla amb entelada veu,<br />en una tarda càlida d’estiu,<br />davant el somriure dels morts que se li fan propers.<br /><br />Ara tot d’una la tenora<br />ressona a Pals i contemplem les illes<br />i sempre dic, mirant la Torre de les Hores:<br />davant aquestes coses cal plorar.<br />Passa la tarda sobre els camps d’arròs<br />de l’Empordà xops d’aigua.<br /><br />És tard, és hora de tornar a Begur<br />en l’autocar que ens deixarà a la plaça.<br />Anem al bar i prenguem l’aperitiu amb cloïsses<br />ben amanides amb llimona i pebre.<br />Cau la nit, la nit fantasmagòrica<br />del rei Begur que senyoreja el castell,<br />la nit dels fars i de les barques a l’encesa,<br />del cel altíssim estelat.<br />Tot giravolta com en un parc d’atraccions,<br />però tu i jo vivim al botó de la roda<br />on és imperceptible el moviment.<br /><br />Són les cinc del matí. Tot dorm excepte els gavians<br />i les orenetes que xisclen, llançades.<br />Que l’estiu matusser no faci gaire mal.<br />Ajudem-nos els uns als altres<br />amb paciència, bon vi, moderació,<br />per no caure en el daltabaix.<br /><br />Els arbres es clivellen,<br />els fruiters regalimen goma.<br /><br /></div><div class="p-justificar" style="color: #666666; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px; margin: 0px; padding: 0px 0px 15px; text-align: justify;">Joan Vinyoli, <em>Sunt lacrimae rerum</em>. Vinyoli, Joan. <em>Tot és ara i res</em>, Barcelona: Edicions 62, 1970</div>evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-5347970856874489972020-04-23T09:35:00.001+02:002020-04-23T09:35:36.076+02:00Sant Jordi 2020<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk8pzr6gm6700lCP62wV3MWse9VV4-IZSADIJLe3l6_BmH1i_VzttJVsyxJtM9FP6IbPhE9QfGyv7o1nVwno2AePBExgdqXT6Sy1eM4JVz3NRcu4uzZkPIcpZdjNTAg5CqAZwo0TaZ2fYR/s1600/sant+jordi+2020.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="460" data-original-width="1000" height="292" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk8pzr6gm6700lCP62wV3MWse9VV4-IZSADIJLe3l6_BmH1i_VzttJVsyxJtM9FP6IbPhE9QfGyv7o1nVwno2AePBExgdqXT6Sy1eM4JVz3NRcu4uzZkPIcpZdjNTAg5CqAZwo0TaZ2fYR/s640/sant+jordi+2020.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
Vivim temps estranys, d'aïllament en superconnexió, de vides en pausa i dies frenètics, i l'honestedat i la reafirmació del que sóc i el que faig és, potser, el meu salvavides inesperat.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
"<span style="color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">En tot això, no es tracta d'heroisme. Es tracta d'honestedat. És una idea que pot fer riure, però l'única manera de lluitar contra la pesta és l'honestedat. </span></blockquote>
<div>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">−I què és l'honestedat? −digué Rambert, de sobte més seriós encara. </span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">−En general, no sé què és. Però, en el meu cas, sé que consisteix a fer el meu ofici.</span>"</blockquote>
</div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: right;">
La pesta, Albert Camus</div>
</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-72440605160781261152019-04-23T09:49:00.001+02:002019-04-23T10:40:33.316+02:00Sant Jordi 2019<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL9vl0cJjMA_1EG_HozL6HcnP2DUs6kRpigD2b_W3sE7JMYEmgMN1B2sZNxqVoQszoXhGWkjzKf-mYX1JzpT46sJMS6BzelyDCxPyQI-E21haBlXNcEM_6hYl29qV9SSBSei3xXf4JjhYX/s1600/2019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL9vl0cJjMA_1EG_HozL6HcnP2DUs6kRpigD2b_W3sE7JMYEmgMN1B2sZNxqVoQszoXhGWkjzKf-mYX1JzpT46sJMS6BzelyDCxPyQI-E21haBlXNcEM_6hYl29qV9SSBSei3xXf4JjhYX/s400/2019.jpg" width="300" /></a></div>
<span id="goog_787319377"></span><span id="goog_787319378"></span><br />
<br />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Açò que et dic no ho dirà ningú mai.</span></span><br />
<br style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;" />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hom cercarà, entre les meues síl·labes,</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">algun pretext per a alguna polèmica,</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">allò omès, conjecturant principis,</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">o allò que he dit i no ho veuen prou clar.</span></span><br />
<br style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;" />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Mes, tot això, sols són banalitats.</span></span><br />
<br style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;" />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El meu secret, de què et fas confident,</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">és aquest gust general per la vida.</span></span><br />
<br style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;" />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquest ha estat, t'ho jure, i no cap altre,</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">el meu motiu, el meu mòbil secretíssim</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">del meu anar i venir per les mars.</span></span><br />
<br style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 14.85px;" />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">M'han enriquit, m'han fet la vida clara</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">i li han donat, darrerament, sentit.</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif; font-size: medium;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Vicent Andrés Estellés</i></span></span></div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-66369943827736433072018-04-23T08:55:00.003+02:002018-04-23T08:55:50.875+02:00Sant Jordi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP7TVkK2fJKx4UV6GuCy9hBEArQQRw9YRTdauIpecdoE_52iQlBJsrqQYoNhap6UXlc2jMoJhe_we5DqMCBKUANWvkOIPZlgkeSbxm8JjeEsQGGFed_BSgrGABC88YnTfzzLfol8EhLk4y/s1600/santjordi2018.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP7TVkK2fJKx4UV6GuCy9hBEArQQRw9YRTdauIpecdoE_52iQlBJsrqQYoNhap6UXlc2jMoJhe_we5DqMCBKUANWvkOIPZlgkeSbxm8JjeEsQGGFed_BSgrGABC88YnTfzzLfol8EhLk4y/s640/santjordi2018.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-48644728442833582262018-01-17T22:44:00.000+01:002018-01-18T16:49:11.394+01:00Les coses que et direm<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikuJPXNEd4o4gOR0EK0fymtjaptF26VVRdW6r9H2XAwDigotcLWjbxe82CbXCRdN0vC8-zcOWScI0A7s16RM6TbYCTqa_SNRdyxCB9lUkGcVbTLoUZnM3tItxkE1BwD-6tP5Q2wdDiIhL3/s1600/IMG_20161223_140407.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikuJPXNEd4o4gOR0EK0fymtjaptF26VVRdW6r9H2XAwDigotcLWjbxe82CbXCRdN0vC8-zcOWScI0A7s16RM6TbYCTqa_SNRdyxCB9lUkGcVbTLoUZnM3tItxkE1BwD-6tP5Q2wdDiIhL3/s400/IMG_20161223_140407.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Et direm que quan eres petit vivíem a Sant Antoni. Que hi teníem llogat un pis lluminós on els teus germans van aprendre a caure i a aixecar-se, a jugar i a parlar. Tu no te'n recordes, perquè eres molt petit. Et direm que per diversos motius vam decidir que era millor canviar de casa, d'entorn, d'espai, que en el fons no és res, és on som, però una mica també el que som.<br />
<br />
Et direm que la decisió se'ns va fer feixuga, però que a mida que donàvem forma al projecte ens en vam enamorar.<br />
<br />
Et direm que (i ho direm a cor tota la família, de tan repetit, de tan conegut) tu no te'n recordes, perquè eres molt petit!, però vam acomiadar-nos de la xarxa i dels amics, del barri, dels carrers, dels parcs, del mercat, de la Isabel del pa i l'Amílcar i el Joan de la fruita, de l'escola bressol on els teus germans s'han fet grans.<br />
<br />
Et direm que vam deixar un barri que ja no era ben bé el que havíem conegut. Que algunes botigues tancaven, i hi obrien alguns bars impersonals, desiguals: tots diferents i tots iguals, o botigues que no venien res per a nosaltres. T'explicarem com ens empipàvem cada vegada més amb els grups de turistes amb bicicletes llogades envaint les voreres cada vegada més plenes de taules i cadires de les terrasses, com vèiem augmentar de mes en mes les desfilades de persones despistades, amb maletes de rodes i una adreça escrita en un paper, buscant un pis d'<i>airbnb</i>.<br />
<br />
Et direm (quan siguis gran per entendre-ho) que, quan vam marxar, els preus dels lloguers s'estaven duplicant amb la renovació dels contractes, i que si no marxàvem llavors, hauríem d'haver marxat de totes maneres tard o d'hora. Que a Barcelona, molts barris obrien comptadors de famílies expulsades per la cobdícia d'un sistema que engoleix tot el que toca, i ara li toca a la vida dels barris.<br />
<br />
T'explicarem que vèiem com cada dia es perdia un tros més de terreny, però que també vèiem com la vida es resistia a ser engolida. Que la indignació ens polititzava i ens donava força. T'explicaré com les converses de parc i sobretaula entre mares de la bressol passaven dels bolquers i les rabietes als lloguers i mobilitzacions, a les cooperatives d'habitatge, a la defensa dels barris i dels veïns. Vam deixar un barri en peu de guerra, disposat a no desaparèixer sense haver-ho intentat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYPfP-0Ou2aK0uPMbM0d8SBbem6rK6EtmGEc4v-ALKzn7z5ybJrQzZXQ4dlByT2anUlWiGbNj6gzeC6wruXxYi7iJkZpKOQf5kno6q8SVRlf2t1B7jfzAprchynxFMWZ1Nb15xPU5PZ-Uk/s1600/20180113_114941.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYPfP-0Ou2aK0uPMbM0d8SBbem6rK6EtmGEc4v-ALKzn7z5ybJrQzZXQ4dlByT2anUlWiGbNj6gzeC6wruXxYi7iJkZpKOQf5kno6q8SVRlf2t1B7jfzAprchynxFMWZ1Nb15xPU5PZ-Uk/s320/20180113_114941.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-46985103845571598502017-05-11T16:55:00.000+02:002017-05-11T16:56:11.506+02:00Colònies<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
El Nil va marxar de "colònies". Ho poso entre cometes perquè era només un cap de setmana, no penseu que ha estat fora una quinzena. Una sortida amb l'escola, organitzat per l'AMPA, amb canalla de totes les edats, un cap de setmana en una granja escola a Pontons que es diu Cal Diable.<br />
<br />
Quan el Nil m'explica el que van fer, tinc feina a destriar què són anècdotes reals i què és part del joc de nit i l'ambientació. Per exemple: a un nen li va caure la gorra a la cort dels porcs, i un monitor va haver d'entrar a recollir-la (anècdota real, suposo). Després ens vam deixar la tanca oberta, i els animals de la granja es van escapar pel bosc (dubto). Llavors, el Banyetes, que és un dimoniet que li agradava molt viatjar, els va convertir en figuretes de fusta, i vam haver de sortir amb les lots a buscar tots els animals i tornar-los al Jaume (OK, joc de nit). I així amb tot.<br />
<br />
Que estrany que es veu des de la banda dels pares. Ja sé que no es pot dir que fos ahir, però suposo que són records que formen part tan fonda de la meva persona que sempre seran records ben vius, propers i inesborrables. Les reunions de monitors que comencen a la una de la matinada (perquè a les 23 has acabat el joc de nit, a les dotze has aconseguit que una bona part dels nens es fiqui al llit, a la una amb sort et vas trobant amb l'equip), les històries inventades per donar vida als jocs, la complicitat dels grans i el candor dels petits...<br />
<br />
No puc deixar de pensar en la meva pròpia experiència com a educadora, com monitora de colònies, com a cap d'unitat a l'agrupament... i, sabeu en què penso, sobretot? Penso en els meus companys. Dels que tant he après. I penso que tan de bo els meus fills, al llarg de la seva infància, trobin educadors que siguin com ells. Que trobin educadors entusiastes i carinyosos com en Nijo. Educadors amb imaginació desbordant i mil contes a les butxaques com el Roger. Que us esperonin i tinguin paciència infinita com la Nora. Monitors que us cantin i us intriguin, com en Quim. Educadores que siguin properes i admirables com l'Elena. Que us ensenyin a tocar la guitarra, que us mostrin respecte, que us ensenyin la coherència, que us diverteixin amb els jocs, que us expliquin històries de migdiada a l'ombra d'un arbre a la piscina, que us donin aigua amb sucre com si fos un xarop el dia que enyoreu els pares i digueu que ploreu perquè teniu mal de panxa, que us preparin jocs complicadíssims amb trossets de cartolines de quinze colors i que acabin discutint entre ells les normes del joc, que mirin malament l'horari de l'autobús o el tren i hàgiu d'improvisar una part de la sortida, que s'hagin equivocat de tendes i no hi cabeu, i que no perdin mai l'entusiasme i el somriure.<br />
<br />
Quan el diumenge el Nil va baixar de l'autocar amb la mateixa roba que duia el divendres i els cabells enganxifosos i la marca a la cara d'haver-se dormit a l'autocar vaig tenir una sensació genial. Ell comença ara un viatge que jo vaig tancar fa uns anys, i que segurament ha estat el que més m'ha marcat com a persona. Poder-ho viure ara al seu costat és molt especial!</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-24543643863376453262017-04-23T12:27:00.000+02:002017-04-23T12:27:45.425+02:00Sant Jordi 2017<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM8Mwy0vTldk5sf4wjUgRKV02YaCSvnt0Y6JOCyLd2g2mIfXFSIfG5gdxY_Awn0Wn3EPhgruLmVczXkm4A_OHgfmmLUhgltHqAhJXGUF5jRtN5pc4SYmEuZutcNOtuxENALO7k3QxeNRhY/s1600/santjordi2017_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiM8Mwy0vTldk5sf4wjUgRKV02YaCSvnt0Y6JOCyLd2g2mIfXFSIfG5gdxY_Awn0Wn3EPhgruLmVczXkm4A_OHgfmmLUhgltHqAhJXGUF5jRtN5pc4SYmEuZutcNOtuxENALO7k3QxeNRhY/s640/santjordi2017_.jpg" width="420" /></a></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
Arriba un moment en què és necessari abandonar la roba rebregada que ja té la forma del nostre cos i oblildar els camins que ens porten sempre al mateix lloc.</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
És el moment de la travessia. I, si no gosem emprendre-la, ens haurem quedat per sempre al marge de nosaltres mateixos. </div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
<br /></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8px;">
Fernando Pessoa</div>
</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-18607684746685132822017-02-09T18:40:00.000+01:002017-02-09T18:40:15.333+01:00Allò de la conciliació<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Torno a la feina, després de 10 mesos que he deixat de treballar per cuidar el meu tercer fill. Com que crec que és cert allò de que a més de mares som persones, la tornada a l'oficina és ben volguda, una estona de relacions més o menys constructives amb adults i preocupacions més enllà de la rentadora són una alenada fresca. Eh, que les rentadores s'han de continuar posant. La diferència segurament és que si centrifuga prou bé o no ja no és l'esdeveniment central del matí.<br />
<br />
Que a més a més aquesta tornada coincideixi amb la lesió de genoll del pare de les criatures, l'elaboració de disfresses de carnestoltes, la primera bronquitis de l'any del mitjà,... això ja són altres històries. Beneïdes àvies.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-81021477516238516092016-04-23T09:23:00.002+02:002016-04-23T09:24:13.277+02:00Sant Jordi 2016<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuuGc_tMe2_JcbnnO64NdmjpheGtR3ZXLTG3UpJzBugVuTeTXX87RyM7KI-ectnbdEszfsmMJGOrjvdHXpmc82FufW6aiSJFbxENsWumVu8oNA5bISFeXJ8Oplko5KMS1EIOsAfb7dBT7K/s1600/sant+jordi16.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuuGc_tMe2_JcbnnO64NdmjpheGtR3ZXLTG3UpJzBugVuTeTXX87RyM7KI-ectnbdEszfsmMJGOrjvdHXpmc82FufW6aiSJFbxENsWumVu8oNA5bISFeXJ8Oplko5KMS1EIOsAfb7dBT7K/s320/sant+jordi16.jpg" width="276" /></a></div>
<br />
<span style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span>
<span style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;">Enyorades àvies, Pia i Joana</span></span><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
Si tu no hi ets, a qui m'adreçaré?</div>
<div style="text-align: center;">
Si tu no hi ets, qui ens jutjarà?</div>
<div style="text-align: center;">
La teva veu darrera - una antigalla-</div>
<div style="text-align: center;">
s'esbrava per les cambres vanament.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Mort de Carles Riba.</i> Pere Quart</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-3104857225749213712016-03-31T15:51:00.000+02:002016-03-31T15:51:08.228+02:00Somnis de pirates<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
- Aquesta nit he somiat. Saps què he somiat, mare? He somiat que un pirata es disfressava de botiguer, i es posava en una botiga. Llavors, la gent hi anava a comprar, i quan les persones acabaven de comprar, i després de pagar i tot, la gent deia Adéu, i el pirata no deia Adéu.<br />
- No deia Adéu?<br />
- No, perquè era un pirata! </div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-64747240658695273942015-10-29T16:55:00.000+01:002015-10-29T17:10:44.501+01:00Nens i nenes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">L’altre dia vam anar a una botiga a comprar un casc de bici per al Nil. En principi ja teníem escollit el tipus (un que cobreix part del clatell del nen), el Nil només havia de triar el dibuix. Però clar, la realitat és que abans d'entrar a la botiga li vam dir que havia d’escollir casc. </span></div>
<b id="docs-internal-guid-e45ec967-b44b-a3f9-187c-4e966ccf30fa" style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Un cop allà, resulta que del tipus que volíem només n’hi havia un. Però en canvi n’hi havia molts dels tipus més estàndard, amb tot de decoracions diferents. El pare va agafar el que volíem nosaltres (que era negre amb una franja verda, bastant xulo), però el Nil va agafar-ne un altre. Un de color rosa xiclet, ple d’estrelles i cors, amb un dibuix d’una nena amb els ulls grossos, somriure ridícul i cabellera rossa. </span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Mentre totes les meves conviccions sobre gènere i coeducació s’esmicolaven, el pare em va mirar amb els ulls com a plats. El casc era horrible! Amb tota naturalitat, li vam explicar al Nil que ens semblava que l’altre casc li cobria més el clatell i que ens semblava que li aniria millor. Ell va insistir una mica que li agradava el rosa, però de seguida va canviar d’opinió i va estar d’acord a comprar el que nosaltres proposàvem. </span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El cert és que vam escollir el casc que ens semblava més adequat, però no puc deixar de pensar què hauríem fet si ell, tossut, hagués volgut el rosa. L’hi hauríem comprat? La veritat, no ho sé, segurament ens hi hauríem resistit bastant. Però el que sí que tinc bastant clar és que si en comptes d’un fill tinguéssim una filla, finalment haguéssim accedit, amb tota seguretat, a comprar el casc </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">de nena</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> si ella hagués insistit tossudament, tot i que el trobéssim horrorós. És més, segurament, si en comptes d’un nen el Nil fos una nena, també hauríem accedit a comprar un casc </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">de nen</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, si li agradés el de negre de pirates o el blau marí amb un nen jugant a pilota, que també eren bastant horrorosos. </span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Arial; font-size: 14.666666666666666px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">I és que, qui més qui menys té clar que cal animar les nenes a ser enginyeres, bomberes, astronautes o futbolistes si ho volen ser. Que si volen poden jugar a pilota i embrutar-se, portar bambes i roba esportiva, i samarretes de super-herois. Però crec que també estaria bé que fem un esforç per explicar als nens que, si ho volen, poden ser ballarins o cantants d’òpera, infermers o mestres d’escola bressol. Que poden cosir vestits de nines o pintar-se les ungles, o portar samarretes de la Hello Kitty.</span></div>
<br />
<span style="font-family: Arial; font-size: 14.6667px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Perquè si no, seguim alimentant la idea de que allò que s’identifica amb masculí és bo, d’èxit, o neutre, adequat per tothom, i en canvi, allò femení és només per a nenes que, d’alguna manera, s’hi conformen. </span></div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-43951938598034771422015-10-27T11:17:00.000+01:002015-10-27T11:17:32.269+01:00El misteri dels papers de colors<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Escena 1. <i>Autobús.</i><br />
<br />
NIL: Tinc uns papers a la motxilla.<br />
MARE: Doncs treu-los, que mirarem què diuen.<br />
NIL: No. A casa els mirarem.<br />
MARE: D'acord, però què diuen? No t'ho ha dit la mestra?<br />
NIL: No diuen res. Són de colors.<br />
MARE: Ah, són per fer bonic?<br />
NIL: A casa t'ho explicaré.<br />
<br />
Escena 2. <i>Autobús. Unes parades més enllà.</i><br />
<br />
NIL: M'has de donar una roba de l'hivern. Com un gorro o una bufanda o uns guants.<br />
MARE: Per portar a l'escola? De la teva mida?<br />
NIL: És per fer amb els papers. A casa t'ho explicaré.<br />
<br />
Escena 3. <i>Autobús. Encara unes parades més enllà.</i><br />
<br />
MARE: I què has fet avui a l'escola? Heu dibuixat?<br />
NIL: Hem fet un experiment!<br />
MARE: Òndia! Que guai! I quin experiment era?<br />
NIL: Mare, ara sí que t'ho explicaré això dels papers. S'ha de fregar un llapis de plàstic amb una roba de l'hivern i llavors per màgia potàgia els papers s'hi enganxen!<br />
MARE: Ostres, Nil, quin experiment més xulo! S'enganxen per una cosa que es diu electricitat estàtica.<br />
NIL: Sí: per màgia potàgia. </div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-41081596183337447002015-04-23T08:00:00.000+02:002015-04-23T08:00:01.509+02:00Sant Jordi 2015<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfHXdDBPD9fEOgEGK2gZp7P5hajJJibRWffVX629Oo4tCdGFJRHp0O4IMBB9BOAzHKUMQUVpsNBMxyaQsZxgAue7I_3GC5SggydgOickoD4lmwPsgLGQm8FaFqHF5eV13iUafac7PSgpxL/s1600/sant+jordi2015_gran.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfHXdDBPD9fEOgEGK2gZp7P5hajJJibRWffVX629Oo4tCdGFJRHp0O4IMBB9BOAzHKUMQUVpsNBMxyaQsZxgAue7I_3GC5SggydgOickoD4lmwPsgLGQm8FaFqHF5eV13iUafac7PSgpxL/s1600/sant+jordi2015_gran.jpg" height="435" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 12.8000001907349px;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Cançons de paper fi</div>
<div style="text-align: center;">
m'omplen la sàrria</div>
<div style="text-align: center;">
i em foraden el fons </div>
<div style="text-align: center;">
de la butxaca.</div>
<div style="text-align: center;">
Mireu quin caramull</div>
<div style="text-align: center;">
de llunes blanques!</div>
<div style="text-align: center;">
Duc llunes i cançons </div>
<div style="text-align: center;">
per arracades.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Maria Mercè Marçal</div>
<div>
<br /></div>
</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-82557416140288055632015-03-13T13:28:00.002+01:002015-04-22T11:13:50.923+02:00Passió per la música<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqhTrHGsgS14IA6unk3ilDblnBiytDDWJawp8mpL7IGevWlf9oCoMLd3HvmsQjVWNRt0YMMWibywLB5G2cFMBiG77dsUxCoCj44xFGkyxFfDpAqCObRWnwUCHf6wFIsMXolpb4vG8P78FL/s1600/2014-07-16+20.02.06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqhTrHGsgS14IA6unk3ilDblnBiytDDWJawp8mpL7IGevWlf9oCoMLd3HvmsQjVWNRt0YMMWibywLB5G2cFMBiG77dsUxCoCj44xFGkyxFfDpAqCObRWnwUCHf6wFIsMXolpb4vG8P78FL/s1600/2014-07-16+20.02.06.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<br />
- Puc ser <i>kukelelista</i>?<br />
- Com dius?<br />
- Mare, <i>kukelelista</i> és el que toca el <i>kukelele</i>.<br />
<br /></div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-42480053091136865562014-12-18T15:41:00.001+01:002014-12-18T15:41:51.212+01:00L'altra altra carta<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Acabo de veure el lacrimògen <a href="https://www.youtube.com/watch?v=5egLxg_7mg0" target="_blank">vídeo</a> de la campanya d'Ikea sobre el Nadal. Així resumint, han agafat famílies "reals" i han demanat als nens que escriguin la carta als Reis. Un patinet, aquesta joguina, la Wii, el joc d'aquí i d'allà, vaja, el mateix que els teus fills. A continuació els han donat un altre paper als nens i els han dit que escriguin una carta als pares. Els nens dubten, pensen, i escriuen. Llavors els organitzadors donen les cartes als pares. Els pares les llegeixen davant la càmera. "Que passis més temps amb mi", "Jugar més", "Que sopin amb nosaltres", "Que em llegeixis un conte". Coses així. A mi se'm trenca el cor, en serio. Una mare agafa la carta, abaixa el cap. Agafa aire. "És que no puc". Llavors pregunten als nens que si només poguessin enviar una de les dues cartes, quina seria, i la resposta és unànime, la del pare i la mare. I rebla: quan regalarem als nens el que de veritat volen? Estupendo.<br />
<br />
A casa, i vull pensar que també som una família "real", tenim la sort que tots dos treballem en empreses que en algun lloc dels seus documents van escriure un dia la paraula "conciliació". No és que sigui la panacea, però el cert és que hem aconseguit organitzar-nos de manera que recollim els nens a escola i estem amb ells a les tardes. Anem de bòlit. Hi posem, crec, bastant de la nostra part. No fem pràcticament res més que treballar i estar amb els nens, i els dediquem gairebé tot el temps que tenim disponible, perquè volem i perquè els gaudim i per infinitat de raons que donarien per un altre post.<br />
<br />
Tot i això, tenint en compte que acaba l'escola a les 16.30 i que se'n van a dormir a les 20.30, això vol dir que passem 4 hores al dia junts. Comparat amb el temps que passen a l'escola, no és ni la meitat. Hi sumaré l'hora de llevar-vestir-esmorzar, 5 hores al dia. Molt bé. Tenint en compte que en aquestes 5 hores hem de vestir-nos, esmorzar, anar fins a l'escola, tornar de l'escola, banyar, fer el sopar, sopar, posar el pijama, rentar les dents, recollir la cuina, anar a comprar, netejar la casa, plegar la roba,... la veritat, no m'estranyaria gens que els meus fills pensin que no juguem prou amb ells. És que tenen raó. És que l'estona que queda per jugar, per llegir un conte, per pintar amb les aqüarel·les és el que és.<br />
<br />
Aquest matí el Nil m'ha preguntat si avui anava a l'escola. Li he dit que sí, i m'ha contestat "Però mare, jo vull estar amb tu tot el dia". M'enfonso i li dic que d'aquí pocs dies fem vacances i estarem tot el dia junts. I llavors vaig, i veig el vídeo d'Ikea, ok.<br />
<br />
Suposo que cada u s'ho sap, i que deu ser cert que hi ha pares que procuren comprar videojocs i ipads als seus fills per no haver-los de fer cas. No dic que no. Hi deu haver nens aparcats en extraescolars perquè els pares i mares volen fer una canya en sortir de la feina, potser sí. Però per la majoria de famílies, aventuro, treballar i <i>conciliar</i> és simplement un exercici de supervivència. Els nens demanen estar més temps amb els pares, tant si són nens aparcats com si són nens de pares que esgarrapen engrunes de temps d'on sigui per dedicar-lo als fills.<br />
<br />
Per això diria que la carta important és una altra. L'altra <i>altra carta</i> que crec que caldria escriure és als caps dels pares i mares dels nens. A les empreses, als <i>mercats</i>, als polítics. A la societat. Eh! Que els nens i nenes volen, necessiten, reclamen estar més temps amb els seus pares. Eh! Que algú els ha de criar!<br />
<br />
Podem seguir culpabilitzant els pares i mares. Però no crec que estiguem camí de cap solució si no hi ha ajudes de veritat, que permetin que les famílies s'organitzin d'una altra manera, que es posi en valor la tasca social que representa cuidar la canalla (i posar en valor vol dir pagar, no res més) i que els pares i les mares puguin reduir les seves jornades de treball mentre cuiden fills petits (i que això sigui assumible per al pressupost familiar).<br />
<br />
<br /></div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-17377768865682612252014-12-15T10:31:00.000+01:002015-04-30T11:49:52.223+02:00El nom a la paret<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYpPW7yzLv7KRwawVPnHNaaN3ydWPk0_1yc9AgMtmNipWi7bI3PBg-LFyHNj25W16ZsgXZJdElwUCUTNs6_sh0qz3f385drEzRxKZVxyZEqA9dmr-eh7fOlKgtrNQRjoKfyNUpjL21gkbQ/s1600/2014-12-03+17.13.27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYpPW7yzLv7KRwawVPnHNaaN3ydWPk0_1yc9AgMtmNipWi7bI3PBg-LFyHNj25W16ZsgXZJdElwUCUTNs6_sh0qz3f385drEzRxKZVxyZEqA9dmr-eh7fOlKgtrNQRjoKfyNUpjL21gkbQ/s1600/2014-12-03+17.13.27.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<br />
Anem a berenar, a un bar, mare. Molt bé, a quin? Quan arribem al carrer jo ho triaré. D'acord, però per què no anem... Quan arribem al carrer jo ho triaré, mare! Entesos...<br />
<br />
(caminem sense rumb...)<br />
<br />
Nil, on anem?<br />
<br />
(seguim caminant sense rumb...)<br />
<br />
Nil, per què no anem a aquell bar que té tota una paret que és una pissarra? Bona idea, has tingut, mare! Anem!</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-69769516588273556752014-08-26T11:16:00.000+02:002014-12-15T10:31:41.462+01:00Rotllana<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRcSnFyG_53b0LOXiYEiknvQ1mN64HoXdplQXUvXnYcqIsq3vqHTqOwk5pSCskGPNimQ1L34grzZCPiLLTezu0AcW2iRpO3bWtzrtVRgchPG3M2sSjB7ic95vFFguAgiRW_D2jreB_u-7w/s1600/2014-08-23+15.11.34.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRcSnFyG_53b0LOXiYEiknvQ1mN64HoXdplQXUvXnYcqIsq3vqHTqOwk5pSCskGPNimQ1L34grzZCPiLLTezu0AcW2iRpO3bWtzrtVRgchPG3M2sSjB7ic95vFFguAgiRW_D2jreB_u-7w/s1600/2014-08-23+15.11.34.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
I van fer una rotllana per escoltar el conte que flotava per l'aire i que en breus instants prendria forma. La grua va prendre la paraula per començar la història. Resulta que una vegada hi havia una grua que li agradava molt portar els cotxes espatllats al mecànic. Sempre que un cotxe s'espatllava, la grua hi acudia ràpidament i el duia al mecànic. Però un bon dia, ai, las, es va espatllar la grua.<br />
- Què tenia espatllat?<br />
- Un llum i una roda.<br />
La grua s'exclamava: "Estic espatllada! No puc anar al mecànic si no em ve a buscar algú!". Els seus amics els cotxes van intentar portar-la, però no tenien cap ganxo i no la podien arrossegar. Així que de sobte el petit camió d'escombraries a corda va tenir una bona idea: anem a avisar l'elefant que és tan fort.<br />
- I la girafa el va ajudar.<br />
- I la girafa el va ajudar.<br />
De manera que els cotxes van anar a veure l'elefant.<br />
- I la girafa.<br />
- I la girafa.<br />
I li van dir: "Elefant, la grua s'ha espatllat i com que no tenim cap ganxo no la podem portar al mecànic", i l'elefant, que era tan fort, amb l'ajuda de la girafa, va portar la grua al mecànic.<br />
- Jo sóc el mecànic.<br />
- Molt bé, Nil.<br />
Doncs van portar la grua al mecànic, i el mecànic la va arreglar. La petita mà del nen va agafar la grua, i el mecànic li va fer un petó a la roda.<br />
- I els llums.<br />
I un petó als llums, i li va dir "Ja estàs arreglada". I la grua, l'elefant, la girafa i el mecànic van tornar a la rotllana per parar atenció a la propera història que s'expliqués. </div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-29435461586171212912014-07-31T11:33:00.002+02:002014-07-31T11:33:47.906+02:00El meu germà és un gegant<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv0Pro_laondZIdOUTrD87tLY1tIPLv1t8d1Z8RX0k_5V16bMJIgyEcx4r0S3enW888dfFf_n4HwGF0PiTEPX7UkM_mbVc1Nk3lCmcZbG6jTBRm0VWZ9-Ya3CzrfzQugkHPQ_fbb7OlQSY/s1600/2014-07-30+18.23.09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgv0Pro_laondZIdOUTrD87tLY1tIPLv1t8d1Z8RX0k_5V16bMJIgyEcx4r0S3enW888dfFf_n4HwGF0PiTEPX7UkM_mbVc1Nk3lCmcZbG6jTBRm0VWZ9-Ya3CzrfzQugkHPQ_fbb7OlQSY/s1600/2014-07-30+18.23.09.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
I així com qui no vol la cosa, has fet sis mesos, i has après a posar-te de quatre grapes, i et falta un trist per sortir corrent darrere el teu germà. </div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-33495091332114751742014-07-28T11:26:00.000+02:002014-07-31T11:29:05.413+02:00Castellà is easy<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
A la piscina, el Nil i un amiguet castellanoparlant, s'esquitxen l'un a l'altre.<br />
<br />
- Oh! M'he mollado los ullos!!</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-9529462320616770142014-07-11T11:08:00.000+02:002014-07-11T11:09:22.931+02:00Descapotable<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
- Mira, Nil, aquest cotxe no té sostre.<br />
- Uala, no té sostre.<br />
- I quan plou, es mulla. (ric per sota el nas)<br />
- No. Té un botó i surt el sostre.<br />
- (em recomposo) Sí, és veritat, la mare et feia una broma. Qui t'ho ha explicat, el pare?<br />
- No, la Peppa Pig.</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-76960929440721025282014-07-07T08:19:00.001+02:002014-07-07T11:47:55.786+02:00Pluja de juliol<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJG381z2EZphY0-j5vINqYgy7hOKWsIGG2RDnghonkMeE8RaTq_Ns12ZkjfXlR9I6_uk1q1W-fiKs4p8SLyTNzYD9wu4rulKIZ7QUui4ZuCq0zsH0tHLVLYGtHgIj1kw4ykmHAvedeTZ9e/s1600/2014-07-07+11.22.37.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJG381z2EZphY0-j5vINqYgy7hOKWsIGG2RDnghonkMeE8RaTq_Ns12ZkjfXlR9I6_uk1q1W-fiKs4p8SLyTNzYD9wu4rulKIZ7QUui4ZuCq0zsH0tHLVLYGtHgIj1kw4ykmHAvedeTZ9e/s1600/2014-07-07+11.22.37.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
Sota els arbres, amb paraigua i pantalons arremangats, m'encanta que sigui l'estiu, i plogui fluix, i troni fort. </div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-79732009947895621952014-04-23T08:00:00.000+02:002014-04-23T08:00:10.744+02:00Sant Jordi<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator tr_bq" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2tAxAFpJ-ts1uv9chvUbz39GwpaIlJn4_Fhyphenhyphenu2lSr_oqYHGlDJjtnA3pNHtbkJJXZ63nijfVRFbLQeNO2kPot0thO11HLze4cn4xPlasQjEEn4BnvmchJu2x9I-V2L9CRR0oqWT4STQdz/s1600/SantJordi2014_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2tAxAFpJ-ts1uv9chvUbz39GwpaIlJn4_Fhyphenhyphenu2lSr_oqYHGlDJjtnA3pNHtbkJJXZ63nijfVRFbLQeNO2kPot0thO11HLze4cn4xPlasQjEEn4BnvmchJu2x9I-V2L9CRR0oqWT4STQdz/s1600/SantJordi2014_.jpg" height="640" width="361" /></a></div>
<br />
<br />
<blockquote>
Qui no tinga a la finestra<br />
dos testos de flors germans,<br />
un aucell dins d'una gàbia,<br />
i un cor enamorat,<br />
no sap lo que és benaurança<br />
ni podrà saber-ho mai.<br />
I a fe us dic que es bella cosa<br />
el diumenge, al desvetlla's<br />
veure en les flors la rosada,<br />
sentir l'aucell refilar<br />
i per gaudir-lo amb l'aimia,<br />
un jorn de festa al davant:<br />
Amb l'aimia que us espera<br />
abocada al finestral<br />
amb el vestit dels diumenges<br />
que es aquell de colors clars.<br />
<br />
<i>Diumenge - Joan Maragall
</i></blockquote>
</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7819054616992795054.post-40443338347379094412014-02-03T10:58:00.000+01:002014-02-03T10:58:56.885+01:00Comptar setmanes (II)<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRHnpzPBl74U72A6NK0PduV0kWWNIrjjKLhx9HQ_xHg1UU7FGrN75oJ0wo-kAAhpfvmkkEs1uvP3nE8Uu0gvSk_k4h86oLOEhOhufKkcEta_5P2jDVlCEdrWpzC_BPUc5s1szheF4R5D2a/s1600/DSC00427.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRHnpzPBl74U72A6NK0PduV0kWWNIrjjKLhx9HQ_xHg1UU7FGrN75oJ0wo-kAAhpfvmkkEs1uvP3nE8Uu0gvSk_k4h86oLOEhOhufKkcEta_5P2jDVlCEdrWpzC_BPUc5s1szheF4R5D2a/s1600/DSC00427.JPG" height="400" width="300" /></a></div>
<br />
Però ara les comptem endavant, anem per 2. Benvingut Lluc.</div>
evahttp://www.blogger.com/profile/16941300373489502463noreply@blogger.com3