A Virginia Woolf Cadascú ha de tenir la seva cambra. I un pati blau on passejar els seus dubtes. Més enllà del sol viurà el desig i la rec...

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui! Que no em venci cap àncora, vençuda pels anys, i per l’oratge, i per la ruda. Que cap pòsit d’enyor...

- Quin és l'únic fet cert, predictible, inevitable, l'única cosa que pot dir que sigui certa sobre el seu futur, i el meu? - Que mor...

  Sunt lacrimae rerum A Tamariu, a casa en Pere Patxei, encomana un cremat, beurem a poc a poc a l’hora que la mar s’agrisa. Ploren les cose...

Vivim temps estranys, d'aïllament en superconnexió, de vides en pausa i dies frenètics, i l'honestedat i la reafirmació del que ...

Açò que et dic no ho dirà ningú mai. Hom cercarà, entre les meues síl·labes, algun pretext per a alguna polèmica, allò omès, conjec...