Tot baixant, el temps va millorar i ens vam animar a fer un trosset del camí que va fins a la Mola. Ens vam aturar a menjar uns entrepans, i el Nil va córrer una estona ensopegant amb casi totes les pedres que va poder. Quan vam arribar al desviament cap als Òbits, vam deixar el camí per visitar les baumes, i llavors ja vam fer el camí de tornada fins al cotxe, amb el Nil ben adormit a l'esquena.
El Nil és el millor dormidor de muntanyes que conec!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada