Nens i nenes

L’altre dia vam anar a una botiga a comprar un casc de bici per al Nil. En principi ja teníem escollit el tipus (un que cobreix part del clatell del nen), el Nil només havia de triar el dibuix. Però clar, la realitat és que abans d'entrar a la botiga li vam dir que havia d’escollir casc.

Un cop allà, resulta que del tipus que volíem només n’hi havia un. Però en canvi n’hi havia molts dels tipus més estàndard, amb tot de decoracions diferents. El pare va agafar el que volíem nosaltres (que era negre amb una franja verda, bastant xulo), però el Nil va agafar-ne un altre. Un de color rosa xiclet, ple d’estrelles i cors, amb un dibuix d’una nena amb els ulls grossos, somriure ridícul i cabellera rossa.

Mentre totes les meves conviccions sobre gènere i coeducació s’esmicolaven, el pare em va mirar amb els ulls com a plats. El casc era horrible! Amb tota naturalitat, li vam explicar al Nil que ens semblava que l’altre casc li cobria més el clatell i que ens semblava que li aniria millor. Ell va insistir una mica que li agradava el rosa, però de seguida va canviar d’opinió i va estar d’acord a comprar el que nosaltres proposàvem.

El cert és que vam escollir el casc que ens semblava més adequat, però no puc deixar de pensar què hauríem fet si ell, tossut, hagués volgut el rosa. L’hi hauríem comprat? La veritat, no ho sé, segurament ens hi hauríem resistit bastant. Però el que sí que tinc bastant clar és que si en comptes d’un fill tinguéssim una filla, finalment haguéssim accedit, amb tota seguretat, a comprar el casc de nena si ella hagués insistit tossudament, tot i que el trobéssim horrorós. És més, segurament, si en comptes d’un nen el Nil fos una nena, també hauríem accedit a comprar un casc de nen, si li agradés el de negre de pirates o el blau marí amb un nen jugant a pilota, que també eren bastant horrorosos.

I és que, qui més qui menys té clar que cal animar les nenes a ser enginyeres, bomberes, astronautes o futbolistes si ho volen ser. Que si volen poden jugar a pilota i embrutar-se, portar bambes i roba esportiva, i samarretes de super-herois. Però crec que també estaria bé que fem un esforç per explicar als nens que, si ho volen, poden ser ballarins o cantants d’òpera, infermers o mestres d’escola bressol. Que poden cosir vestits de nines o pintar-se les ungles, o portar samarretes de la Hello Kitty.

Perquè si no, seguim alimentant la idea de que allò que s’identifica amb masculí és bo, d’èxit, o neutre, adequat per tothom, i en canvi, allò femení és només per a nenes que, d’alguna manera, s’hi conformen.