dimecres, 22 d’octubre de 2008

Tinc pols a les sabates

Avui m'he posat unes sabates que el darrer que van trepitjar era Jordània. Estaven plenes de pols. I mentre m'asseia al jardí a espolsar-les i posar-me-les pensava en com el camí ens deixa petja, igual que nosaltres en deixem en el camí. 

I així he pensat en un títol per aquest blog que encara no sé què és. Així asseguda a terra al pati de casa, amb els gossos llepant-me una orella i bordant al meu voltant. Quina manera de néixer més prosaica per a un blog, però què vols.

El subtítol del blog és una broma personal que m'obligui a trobar un subtítol enginyós abans que al juliol l'hagi de canviar per M'allunyo dels trenta amb cara de circumstàncies. És aquesta responsabilitat de tenir un blog que depèn només de mi (i mira que en tinc, però tots compartits, noi).

El que vull dir és que ja tenim una edat i el camí pren cada vegada més importància. Cada vegada penso que importa menys on i més el com. 

8 comentaris:

Fernando Díaz | elsituacionista ha dit...

Ya sabes que los 29 son peores que los 30.

Buen título para ilustrar una vida.

Lena ha dit...

Ja havia agregat el teu blog ?eva' al bloglines. Ara quan l'he obert m'he trobat amb una entrada nova a 'Tinc pols a les sabates'. De seguida he dit...'L'Eva! Aquesta fixe que és la Eva' I així ha estat. Perque no podia ser una altra, només que aquesta noia capaç de fer poesia d'unes sabates plenes de pols.

D'altra banda, dir-te, que te el seu punt ser la única responsable d'alguna cosa, fins i tot d'un blog. Desitjo veure la teva evolució. Seguiré les teves petjades encara que sigui per la pols que vas deixant mentre camines amb aquestes sabates que duus avui.

Un petonàs d'aquells forts, dels que no fan soroll i més aviat són un apretar la cara mentre una abraçada ens escalfa.

Anònim ha dit...

Si efectivament, tens pols a les sabates de molts camins recorreguts, de molts reptes superats. Espero que en superis alguns més.... i així alguns puguem seguir gaudint dels teus ulls foscos, el teu somriure, la teva responsabilitat i la teva intel·ligència. Una forta abraçada,

Daniel

e. ha dit...

Brava!

Una musa amb pols a les sabates, en podria escriure un llibre

un petó

Anònim ha dit...

Només dir-te que el teu valor i el teu coratge son d'envejar. Només amb això ja pos gaudir d'una vida plena d'il.lusions i segur que moltes alegries, vingudes i per venir!
Ja se que no em coneixes però les teves publicacions al blog, la teva forma de descriure les coses em fascina.
Jo des d'aquí només vuí animar-te per poc que sigui, i que continuis amb el blog, ja que m'agrada llegir el que escrius.
Marta

Cromlec ha dit...

Iep Eva,

Endavant amb els nous camins que començes!!

T'afegeixo al llistat de blocs.

Una abraçada

Edgar

Anònim ha dit...

Amiga Eva, te seguiremos con la misma atención de siempre.

eva ha dit...

Gràcies a tots. Obrir un blog, una persiana, una caixa de galetes o la porta més complicada d'obrir és tan més fàcil amb vosaltres.