dijous, 24 de juliol del 2008

Oussouye

Avui escric des d'un lloc ben diferent. Sóc a Oussouye, i aquí la veritat és que no em puc queixar de l'amabilíssima cara senegalesa.

Estic a la missió piarista d'Oussouye. Al costat tinc un got del típic sabor de cafè soluble i llet en pols, ben fred i amb molt de sucre. Oussouye no es pot dir que sigui ric, però no té res a veure amb Velingara. Està molt més net, la gent està acostumada a veure blancs, et trobes catalans i cooperants a tot arreu. La gent va pel carrer amb banyador, hi ha terrasses per a prendre un refresc, està ple de palmeres i hi ha molts més bitxos, alguns enormes. He vist cargols que són com el meu puny. Ahir una mantis em va aterrar a l'espatlla i vaig fer un bot enorme i un crit, i les nenes senegaleses que estan a l'internat de la missió es van partir de riure. Després em vaig dutxar sota les estrelles amb l'aigua que un dels nens, sol·lícit, m'havia tret del pou.

Ahir, però, va ser un dia molt dur. Em vaig llevar a les 6 per marxar cap a Zinguinchor, on m'havia d'esperar el Theodore. Per primera vegada realment em disposava a viatjar sola, i em feia una mica de por. Ara, de la tornada, el que tinc és mandra.

Viatjar 250 km em va costar tot el dia, molts maldecaps i arribar caminant perquè un policia va decidir que el 7 places amb el que anavem no tenia les condicions adequades per circular. El cert és que no les tenia. Però el policia no va veure el 7 places amb el que vaig arribar a Zinguinchor. Diguem-ne que per funcionar pitjor només se li podien treure les rodes.

L'arribada a Zinguinchor tota sola va ser una mica desesperant. L'estació d'autobusos és un bullici de mosques, brutícia i molta gent que espera recollir una moneda per portar-te l'equipatge, aconseguir-te un taxi o indicar-te qualsevol cosa. Has de barallar-te amb un negre de dos metres per la teva motxilla, i si ell la posa al portaequipatges del taxi, treure-la i tornar-la a posar tu. Cal regatejar el preu del taxi, el preu de la motxilla, el preu de tot. És exasperant.

Quan per fi vaig ser a Zinguinchor, al bar que el Theo m'havia indicat, em vaig prendre una cervesa de mig litre tot esperant-lo. Amb una cervesa tot es veu més clar. Després tots dos vam tornar cap a l'estació i vam prendre un altre 7 places cap a Oussouye. Amb la pertinent negociació, clar, amb parades al mig del camí perquè un dels passatgers va pensar que estaria bé comprar peix al riu Casamance, en fi, aquí cada cosa que passa atura tota activitat.

És una mica desesperant, però cal adaptar-se i armar-se de paciència. Ja sabeu que això em costa, però faig el que puc.

Demà anirem cap a Kaolak i d'allà cap a Karang i Sokone. Després cap a Thies i Dakar. M'esperen 10 dies de paciència, o sigui que allà vaig.

Ah, i avui a les 6 anem a veure el Rei d'Oussouye! Qui m'ho havia de dir que pendria te amb la reialesa. Bueno, algú m'ho va dir. A tu salud, ya te lo dije.

Us trobo molt a faltar.

Esteve, quines fotos més brutals que has fet, tio. Te'n recordes del post de "Reptes"? Crec que es pot dir que aquest repte l'has superat. Mil petons, amor.

dissabte, 19 de juliol del 2008

Velingara

Velingara es la capital d'uns dels departaments de la regio de Kolda, a Senegal. Hi ha un petit ciber cafe. Esta just davant del camio granate tot rovellat. En aquest petit ciber cafe, una hora de sessio em costa 300 CFA. El teclat es frances i va fatal. La tecla de l'espai s'ha de pitjar molt fort. Hi ha un ventilador al sostre, que potser serveix per remoure una mica de res l'aire dens, polsos, humit, calent.

Jo soc ara mateix en aquest ciber cafe.

No tinc temps ni anims de relatar amb detall tot el que estic fent aqui, pero estic fent moltes fotos i escric un diari. Tot arribara.

De Velingara hi ha moltes coses a explicar, pero en dire nomes algunes. La gent es tranquila, amable i curiosa. En general fem bastanta gracia, els tubacos. Els nens ens tenen por pero tenen molta curiositat. Els mes valents ens venen a donar la ma. A vegades penso que aquests son els que si poden s'embarcaran cap a Espanya. Els curiosos. Els atrevits. Perque aquesta es una de les coses que es palpa a l'ambient. El somni europeu, com si diguessim, i sobretot espanyol.

La vida a Velingara passa poc a poc, molt a poc a poc. Passa entre escombraries i pols. No tot es dolent i trist, hi ha riures, hi ha balls, hi ha ocells que canten, hi ha gent que te bones idees i que treballa i que va cap aqui i cap alla o que simplement s'esta (aquest concepte tan africà d'estar). Pero la veritat es que es un lloc dur, on els nens venen amb llaunes a demanar nyam-nyam i on sentim la desigualtat a flor de pell. Perque una cosa es parlar de la desigualtat i una altra molt diferent es mirar-li als ulls i dir-li que no el pots ajudar a comprar-se la camera de fotos, encara que faci uns quants dies que no et deixa de petja i que saps que fa dies que s'esforça per entrar a la teva vida i trobar la manera de demanar-t'ho.

Sare Coly Salle es un poblat que actua de partit d'una cinquantena de poblats. I quan dic poblats cal que penseu en les cases de fang i palla, els nens despullats i les dones sense dents que riuen (aixo sempre). La gent nomes parla pular (tambe a Velingara, nomes els joves i els nens saben frances) i es complicat entendre's.



De totes maneres, penso que es complicat entendre's tambe si parlen frances. Ahir un dels joves que sempre ve per casa em va preguntar si a Barcelona es veu la lluna. Li vaig dir que si. I em va preguntar si era la mateixa lluna, o era una altra. I el vei de casa (casat i pare de familia) ha proposat matrimoni (com a segona dona, clar) a una de les noies catalanes. Jo, com que dic que estic casada, n'estic deslliurada, d'aquestes propostes. Tot i aixo, la germana del vei m'ha comentat que ella no esta casada i que potser li puc buscar un marit espanyol. Potser el meu. Que, esteve, t'hi veus, amb dues dones? Cuina de conya, aixo tambe t'ho dic!! ;)



Em penso que va sent hora de tornar a la realitat del cap de setmana velingares. Escric un parell de correus i torno cap a casa.

Dimecres que ve me'n vaig cap a Oussouye. Imagino que des d'alla podre tornar a donar noticies.

Sabeu que vaig escriure a la primera pagina del meu diari? que tots els missatges d'anim i de bons desitjos, el suport de l'Esteve i els pares, el calidissim comiat, em feien sentir que el millor que trobaria a l'Africa era enyorar els meus.

Us enyoro i una part de cada u tambe viatja amb mi. Perdoneu que no respongui sempre, pero els missatges que rebo al mobil son un gran regal.

Us enyoro.

Esteve, t'estimo i t'enyoro tant.

Abraçades.

dilluns, 14 de juliol del 2008

començar el viatge..

Avui he acompanya a l'Eva a l'aeroport. A hores d'ara esta volant camí de Casablanca per després enllaçar cap el Dakar.
Aquí us deixo amb les primeres fotos del seu viatge... i per davant queden un mes i mig de llarça espera... fins aviat!! et trobare a Faltar!

Camí de la terminal...
Facturant... 18kg...

Bitllet...

Fins la Tornada!!!

Preparatius


Semblava que quedava una eternitat per preparar tot el que calia. I el dia ja és aquí, aquest vespre volo cap a Casablanca i d'allà cap a Dakar, on arribaré de matinada, adormida, despistada, cansada i molt emocionada. Probablement, també marejada (els avions em maregen). Segurament una mica espantada, perquè ja ho estic ara.

Sí, Elena, espero poder actualitzar, però no sé amb quina freqüència. Per si de cas, m'enduc molta memòria per a la càmera i dues llibretes.

Gràcies a tots els que m'heu escrit entre ahir i avui o m'heu trucat, perquè heu contribuït a posar-me una mica més nerviosa, però també em feu sentir molt afortunada de poder fer aquest viatge, i sobretot de tenir tantes paraules d'ànims i de bons desitjos. Sapigueu que així és tan més fàcil emprendre un viatge.

Ara tinc aquella tranquil·litat que associo als moments abans d'un examen: tens el que tens i saps el que saps, de manera que a disfrutar i fer-ho el millor que puguis!

De manera que a reveure.

Que passeu un bon estiu.

divendres, 11 de juliol del 2008

Biblioteca


Pot semblar que són molts llibres. Bé, què dimonis, ho són. Però amb això no s'hi juga.

I actualitzo la llista, a la que ja falten molt poquetes coses.

Vacunes

Bitllet d’avió

Concretar rebuda a l’aeroport de Dakar

Mosquitera (Gràcies Roger!)

Guia de viatge

Treure diners

Sac de dormir o llençol apanyat

Renovar el DNI (hora demanada)

Comprar llibretes

Preparar farmaciola (Tiorfan, elena, i tant!)

Imprimir documentació del projecte

Llibres i materials sobre desenvolupament rural

Cordino

Cosidor de campanya

Pinces d’estendre

Cinta americana (el Xino assegura: Muy lesistente)

Roba ampla i fresca però que tapi

L’antropòleg innocent, Nigel Barley (Gràcies amics!!!!!)

Los condenados de la tierra, de Fanon.

El corazón de las tinieblas, de Conrad

"Todo se desmorona", de Chinua Achebe... o en su defecto "Things fall apart" (Gràcies amics!!!!!)

Cualquiera de Ahmadou Kourouma. En concreto puedes encontrar "Esperando el voto de las fieras"; "Cuando uno rechaza dice no"; "Los soles de las independencias"; "Alá no está obligado"

"La vía africana", Alfred Bosch

Tallar-me els cabells (lo just perquè no molestin massa)

Assegurança de viatge

Diccionari francès de butxaca

Començar amb el profilàctic de la malària

Preparar un bon sopar de comiat-aniversari amb els companys de feina, a casa, amb 15 persones! Us espero dijous. (Gràcies amics!!!!! Com us trobaré a faltar)

dimarts, 8 de juliol del 2008

Actualització de la llista (II)

Vacunes

Bitllet d’avió

Concretar rebuda a l’aeroport de Dakar

Mosquitera (Gràcies Roger!)

Guia de viatge

Treure diners

Sac de dormir o llençol apanyat

Renovar el DNI (hora demanada)

Comprar llibretes

Preparar farmaciola (Tiorfan, elena, i tant!)

Imprimir documentació del projecte

Llibres i materials sobre desenvolupament rural

Cordino

Cosidor de campanya

Pinces d’estendre

Cinta americana (el Xino assegura: Muy lesistente)

Roba ampla i fresca però que tapi

L’antropòleg innocent, Nigel Barley

Los condenados de la tierra, de Fanon.

El corazón de las tinieblas, de Conrad

"Todo se desmorona", de Chinua Achebe... o en su defecto "Things fall apart"

Cualquiera de Ahmadou Kourouma. En concreto puedes encontrar "Esperando el voto de las fieras"; "Cuando uno rechaza dice no"; "Los soles de las independencias"; "Alá no está obligado"

"La vía africana", Alfred Bosch

Tallar-me els cabells (lo just perquè no molestin massa)

Assegurança de viatge

Diccionari francès de butxaca

Començar amb el profilàctic de la malària

Preparar un bon sopar de comiat-aniversari amb els companys de feina, a casa, amb 15 persones! Us espero dijous.

divendres, 4 de juliol del 2008

Actualització de la llista (I)

Vacunes

Bitllet d’avió

Concretar rebuda a l’aeroport de Dakar

Mosquitera

Guia de viatge

Desbloquejar el mòbil

Canviar moneda

Sac de dormir o llençol apanyat

Renovar el DNI (hora demanada)

Comprar llibretes

Preparar farmaciola

Imprimir documentació del projecte

Llibres i materials sobre desenvolupament rural

Cordino

Cosidor de campanya

Pinces d’estendre

Cinta americana (el Xino assegura: Muy lesistente)

Roba ampla i fresca però que tapi

L’antropòleg innocent, Nigel Barley

Los condenados de la tierra, de Fanon.

El corazón de las tinieblas, de Conrad

"Todo se desmorona", de Chinua Achebe... o en su defecto "Things fall apart"

Cualquiera de Ahmadou Kourouma. En concreto puedes encontrar "Esperando el voto de las fieras"; "Cuando uno rechaza dice no"; "Los soles de las independencias"; "Alá no está obligado"

"La vía africana", Alfred Bosch

Tallar-me els cabells

dimarts, 1 de juliol del 2008

Llista

Vacunes

Bitllet d’avió

Concretar rebuda a l’aeroport de Dakar

Mosquitera

Guia de viatge

Desbloquejar el mòbil

Canviar moneda

Sac de dormir

Renovar el DNI (…)

Comprar llibretes

Preparar farmaciola

Imprimir documentació del projecte

Llibres i materials sobre desenvolupament rural