dijous, 18 de desembre del 2014

L'altra altra carta

Acabo de veure el lacrimògen vídeo de la campanya d'Ikea sobre el Nadal. Així resumint, han agafat famílies "reals" i han demanat als nens que escriguin la carta als Reis. Un patinet, aquesta joguina, la Wii, el joc d'aquí i d'allà, vaja, el mateix que els teus fills. A continuació els han donat un altre paper als nens i els han dit que escriguin una carta als pares. Els nens dubten, pensen, i escriuen. Llavors els organitzadors donen les cartes als pares. Els pares les llegeixen davant la càmera. "Que passis més temps amb mi", "Jugar més", "Que sopin amb nosaltres", "Que em llegeixis un conte". Coses així. A mi se'm trenca el cor, en serio. Una mare agafa la carta, abaixa el cap. Agafa aire. "És que no puc". Llavors pregunten als nens que si només poguessin enviar una de les dues cartes, quina seria, i la resposta és unànime, la del pare i la mare. I rebla: quan regalarem als nens el que de veritat volen? Estupendo.

A casa, i vull pensar que també som una família "real", tenim la sort que tots dos treballem en empreses que en algun lloc dels seus documents van escriure un dia la paraula "conciliació". No és que sigui la panacea, però el cert és que hem aconseguit organitzar-nos de manera que recollim els nens a escola i estem amb ells a les tardes. Anem de bòlit. Hi posem, crec, bastant de la nostra part. No fem pràcticament res més que treballar i estar amb els nens, i els dediquem gairebé tot el temps que tenim disponible, perquè volem i perquè els gaudim i per infinitat de raons que donarien per un altre post.

Tot i això, tenint en compte que acaba l'escola a les 16.30 i que se'n van a dormir a les 20.30, això vol dir que passem 4 hores al dia junts. Comparat amb el temps que passen a l'escola, no és ni la meitat. Hi sumaré l'hora de llevar-vestir-esmorzar, 5 hores al dia. Molt bé. Tenint en compte que en aquestes 5 hores hem de vestir-nos, esmorzar, anar fins a l'escola, tornar de l'escola, banyar, fer el sopar, sopar, posar el pijama, rentar les dents, recollir la cuina, anar a comprar, netejar la casa, plegar la roba,... la veritat, no m'estranyaria gens que els meus fills pensin que no juguem prou amb ells. És que tenen raó. És que l'estona que queda per jugar, per llegir un conte, per pintar amb les aqüarel·les és el que és.

Aquest matí el Nil m'ha preguntat si avui anava a l'escola. Li he dit que sí, i m'ha contestat "Però mare, jo vull estar amb tu tot el dia". M'enfonso i li dic que d'aquí pocs dies fem vacances i estarem tot el dia junts. I llavors vaig, i veig el vídeo d'Ikea, ok.

Suposo que cada u s'ho sap, i que deu ser cert que hi ha pares que procuren comprar videojocs i ipads als seus fills per no haver-los de fer cas. No dic que no. Hi deu haver nens aparcats en extraescolars perquè els pares i mares volen fer una canya en sortir de la feina, potser sí. Però per la majoria de famílies, aventuro, treballar i conciliar és simplement un exercici de supervivència. Els nens demanen estar més temps amb els pares, tant si són nens aparcats com si són nens de pares que esgarrapen engrunes de temps d'on sigui per dedicar-lo als fills.

Per això diria que la carta important és una altra. L'altra altra carta que crec que caldria escriure és als caps dels pares i mares dels nens. A les empreses, als mercats, als polítics. A la societat. Eh! Que els nens i nenes volen, necessiten, reclamen estar més temps amb els seus pares. Eh! Que algú els ha de criar!

Podem seguir culpabilitzant els pares i mares. Però no crec que estiguem camí de cap solució si no hi ha ajudes de veritat, que permetin que les famílies s'organitzin d'una altra manera, que es posi en valor la tasca social que representa cuidar la canalla (i posar en valor vol dir pagar, no res més) i que els pares i les mares puguin reduir les seves jornades de treball mentre cuiden fills petits (i que això sigui assumible per al pressupost familiar).


dilluns, 15 de desembre del 2014

El nom a la paret


Anem a berenar, a un bar, mare. Molt bé, a quin? Quan arribem al carrer jo ho triaré. D'acord, però per què no anem... Quan arribem al carrer jo ho triaré, mare! Entesos...

(caminem sense rumb...)

Nil, on anem?

(seguim caminant sense rumb...)

Nil, per què no anem a aquell bar que té tota una paret que és una pissarra? Bona idea, has tingut, mare! Anem!

dimarts, 26 d’agost del 2014

Rotllana


I van fer una rotllana per escoltar el conte que flotava per l'aire i que en breus instants prendria forma. La grua va prendre la paraula per començar la història. Resulta que una vegada hi havia una grua que li agradava molt portar els cotxes espatllats al mecànic. Sempre que un cotxe s'espatllava, la grua hi acudia ràpidament i el duia al mecànic. Però un bon dia, ai, las, es va espatllar la grua.
- Què tenia espatllat?
- Un llum i una roda.
La grua s'exclamava: "Estic espatllada! No puc anar al mecànic si no em ve a buscar algú!". Els seus amics els cotxes van intentar portar-la, però no tenien cap ganxo i no la podien arrossegar. Així que de sobte el petit camió d'escombraries a corda va tenir una bona idea: anem a avisar l'elefant que és tan fort.
- I la girafa el va ajudar.
- I la girafa el va ajudar.
De manera que els cotxes van anar a veure l'elefant.
- I la girafa.
- I la girafa.
I li van dir: "Elefant, la grua s'ha espatllat i com que no tenim cap ganxo no la podem portar al mecànic", i l'elefant, que era tan fort, amb l'ajuda de la girafa, va portar la grua al mecànic.
- Jo sóc el mecànic.
- Molt bé, Nil.
Doncs van portar la grua al mecànic, i el mecànic la va arreglar. La petita mà del nen va agafar la grua, i el mecànic li va fer un petó a la roda.
- I els llums.
I un petó als llums, i li va dir "Ja estàs arreglada". I la grua, l'elefant, la girafa i el mecànic van tornar a la rotllana per parar atenció a la propera història que s'expliqués. 

dijous, 31 de juliol del 2014

El meu germà és un gegant


I així com qui no vol la cosa, has fet sis mesos, i has après a posar-te de quatre grapes, i et falta un trist per sortir corrent darrere el teu germà. 

dilluns, 28 de juliol del 2014

Castellà is easy

A la piscina, el Nil i un amiguet castellanoparlant, s'esquitxen l'un a l'altre.

- Oh! M'he mollado los ullos!!

divendres, 11 de juliol del 2014

Descapotable

- Mira, Nil, aquest cotxe no té sostre.
- Uala, no té sostre.
- I quan plou, es mulla. (ric per sota el nas)
- No. Té un botó i surt el sostre.
- (em recomposo) Sí, és veritat, la mare et feia una broma. Qui t'ho ha explicat, el pare?
- No, la Peppa Pig.

dilluns, 7 de juliol del 2014

Pluja de juliol



Sota els arbres, amb paraigua i pantalons arremangats, m'encanta que sigui l'estiu, i plogui fluix, i troni fort. 

dimecres, 23 d’abril del 2014

Sant Jordi



Qui no tinga a la finestra
dos testos de flors germans,
un aucell dins d'una gàbia,
i un cor enamorat,
no sap lo que és benaurança
ni podrà saber-ho mai.
I a fe us dic que es bella cosa
el diumenge, al desvetlla's
veure en les flors la rosada,
sentir l'aucell refilar
i per gaudir-lo amb l'aimia,
un jorn de festa al davant:
Amb l'aimia que us espera
abocada al finestral
amb el vestit dels diumenges
que es aquell de colors clars.

Diumenge - Joan Maragall

dilluns, 3 de febrer del 2014

Comptar setmanes (II)


Però ara les comptem endavant, anem per 2. Benvingut Lluc.