dimecres, 23 de desembre de 2009

Nadal de nou

Falten dos dies per Nadal i amb prou feines sembla que sigui Nadal. O he canviat molt d'aires, o tinc altres coses al cap i no m'hi he fixat (més probablement...), però aquest any no em puc queixar dels pares noels escaladors, perquè no n'he vist ni un. Tampoc he jugat a la loteria, ni he visitat la Fira de Santa Llúcia, ni he sentit el meu pare remugar que no li agrada el Nadal. No he muntat el pessebre ni he decorat la casa.

Però he comprat un Tió d'aquests de fira tan lletjos amb el nas vermell i barretina, i li dono per menjar tomàquets secs. He comprat algun regal (com sempre, ho deixo tot per darrera hora...) i n'he pensat d'altres. He escrit la carta als reis (i l'he enviat per mail, que al patge del Corte Inglés sempre hi ha molta cua).

Així que aquest és el meu plantejament per a aquest Nadal: que vingui, que aquí l'espero.

Els millors desitjos per a les festes i per a l'any que s'acosta. I un poema, per si de cas.

NADAL

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.


Joan Salvat-Papasseit

4 comentaris:

Fernando Díaz | elsituacionista ha dit...

:)

Jesús M. Tibau ha dit...

que visquis amb il.lusió cada dia de l'any nou

e. ha dit...

et fas gran, Dorothy

Pere ha dit...

I que el teu somriure continui sempre present.