dimecres, 22 de setembre de 2010

Divendres

I no canvia res. Perquè l’endemà ens llevarem al mateix llit, i amb el mateix somriure ens direm bon dia, i esmorzarem el mateix te i les mateixes torrades. Però encara i així, fa de bon celebrar, perquè vol dir alguna cosa, perquè enfortim allò que som, perquè ens ho diem amb veu clara i transparent. Perquè ens són igual els símbols i els objectes, però ens importen les paraules i la gent, i el que em posa la pell de gallina és posar-me davant la meva gent i la d’ell i dir: “És ell”.

3 comentaris:

Harry Reddish ha dit...

..i tu ets ella per a ell, em consta. Moltes felicitats i els meus millors desitjos per tots dos. Des de la distància, aquest divendres miraré cap a on surt el sol i pensaré en aquests dos amics que s'estimen tant i esmorzen les mateixes torrades.Que siguin moltes les torrades compartides...

Liliana ha dit...

Muchas felicidades para ambos. Un abrazo muy fuerte desde tan lejos, tan cerca...

e. ha dit...

als blogs hauríem de posar "i like" com al facebook, quan no hi ha res més a dir, no?