Nosaltres contribuïm al mapa dels sons del barri a la nit amb els petits gemecs d'un nen de menys d'un mes quan demana menjar, i els brams que fa quan li canvien els bolquers, que li deu semblar la pitjor cosa que li ha passat a la vida.
dimarts, 6 de setembre del 2011
Els sons del barri
A les nits, el barri és molt silenciós, però hi ha alguns sons que, nit rere nit, es van fent familiars. Hi ha un cadell de gos, que de tant en tant, somica. Però no gaire, i cada cop menys. Es veu que es va acostumant dia rere dia al lloc que li reserven per dormir. També sento un bebè, deu tenir mesos, que plora de tant en tant. Hi ha algú que l'intenta consolar, i fa "ssssshhhh... sssshhh...". També hi ha una gata en zel. D'això (que la gata té zel) només fa dos dies. També hi ha algú (jo m'imagino un senyor molt gras, però mai se sap...) que ronca com si serrés un tronc. Fa el mateix soroll que fan els dibuixos animats quan fan que algú ronca super fort. Però només ronca així a altes hores de la matinada. Deu ser que comença bé la nit, i després s'animen els roncs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
I durant el dia, cal recordar-lo, la dona embarassada que crida des de l'altre carrer, o el lloro que canta, desafinant, l'himne del Barça. I per sobra de tot allò, els crits del Nil.
M'ha agradat molt aquest post!
Amb molta senzillesa, centrat en les petites coses del dia a dia..
Només et falta un ós bru... ;-)
M'encanta! :)
És cert que de vegades no ens adonem de com d'importants són aquests petits moments quotidians, especials, únics.
Sort que tu ho retrates de la millor manera possible ;)
Publica un comentari a l'entrada