dilluns, 31 d’octubre de 2011

Castanyada

No és per zel tradicionalista, però em toca el voraviu això del Halloween. Inventar celebracions, o importar-les, com Sant Valentí o el dia de l'àvia (us juro que ho vaig veure anunciat), no és que em sembli malament per se. Fa una certa rabieta que El Corte Inglés ens organitzi la vida, però que es posi al calendari una festa que no hi era, entenguem-nos, no fa mal a ningú.

Però Halloween és una altra història, perquè jo ja tenia una festa. I a més, una que m'agrada molt: castanyes i moniatos, el dia dels difunts, discutir amb el Tito si és boniato o moniato, panellets de coco i dels bons (tots els altres), el Comte Arnau i moscatell. I les carabasses, al caldo! Hom podria entendre un cert mestissatge de la festa. Que el dia dels difunts es convertís en la nit del terror, recollir caramels cridant trick or treat!, no sé, adoptar alguna part de la festa per fer-la menys casposa, si vols, menys de post-guerra. Que Port Aventura faci preus especials, ok. Però és que més aviat fa la sensació que la castanyada ha mort, l'hem enterrat sota una muntanya de disfresses horteres i decoració hollywoodiense, i que costa molt reconèixer la festa de quan jo era petita.

Per això avui sortiré a comprar una paperina de castanyes i un parell de moniatos, farem uns panellets i mirarem mig amagats per la finestra, a veure si entrelluquem el Comte Arnau i el seu cavall maleït, amb els gossos diabòlics de seguici, entre els llamps que imaginarem que cauen sobre la ciutat.

(la foto és de la castanyada de fa dos anys i l'he robat del facebook de la Cira)

6 comentaris:

Harry Reddish ha dit...

Feliz Sanheim y que los Ahuizotes no hagan de las suyas. Castañas, qué ricas... cuánto tiempo que no las como!!!
El tipo que está a tu derecha en la foto, me suena de algo.

eva ha dit...

Es Tito Mcclure, puede que le conozcas de otras entradas como "Leipzig" o "Poc probable". Si hasta tiene una etiqueta propia en este blog!

Harry Reddish ha dit...

Jajajaja. Yo me refería al otro tipo, al de la barba... (a tu derecha en la foto, no a tu derecha, jajajaja ;-))

e. ha dit...

"els panellets de coco i dels bons (tots els altres)", què bé ens entenem :-)

aquest any comences ben d'hora la croada contre les tradicions imposades; això està bé perquè pel nadal sempre necessitem molta força contra els papanoels escaladors!

eva ha dit...

Vaya, Kike, ¿el de la barba? no sé quien es. Es uno que estaba en la fiesta. ;)

Elena, és que em faig gran i remugo cada vegada més.

Anna ha dit...

Clar que si, Eva! Jo vaig fer panellets londinencs per no perdre la tradició, i com que vam fer curt d'ametlla ara tinc un assortit de panellets de coco espectacular, panellets dels bons, vaja ;)
Visca tu, visca els moniatos, visca el Comte Arnau i visca el noi aquest de la barba que estava a la festa fent panellets amb tu i el Tito ;););) Muackssss