dissabte, 25 de febrer de 2012

Homeopatia

Fa cosa de tres setmanes que portem el Nil a l'escola bressol. N'estem contents: ell s'hi queda tranquil, la mestra ens agrada molt, l'escola és a prop de casa... el Nil es fa gran i això ens fa contents. Anar a l'escola té diversos efectes secundaris, el més conegut de tots és el d'aprendre alguna que altra cosa, però el Nil de moment és petit per manifestar aquest efecte. En canvi, sí que ha quedat palès des del primer dia que el Nil intercanvia coses amb els seus companys de classe. I per coses em refereixo sobretot a virus i bactèries. I això afecta al petit, però, de manera un tant misteriosa per a mi, sobretot afecta els pares. Concretament des del dia 5 de febrer estic refredada, i el Fer si fa o no fa igual. És un encostipat llarg, però val a dir que també bastant entretingut: ara vaig més de mocs, ara tiro més cap a la tos, l'altre dia em quedo totalment afònica, alguna nit a més hi afegim alguna febrada... bé, res que no pugui anar-se trampejant, clar.

Ara fa més o menys una setmana i mitja que he passat del mal de coll a l'afonia i finalment a la tos seca, i en aquesta darrera fase ens hem instal·lat. Semblo la de l'anunci "Avi, has vist l'Inistone?", amb la diferència que com que estic alletant, no puc prendre cap xarop per a la tos. L'altre dia això va acabar desesperant una companya de despatx, que, cansada de sentir-me tossir, va insinuar que podria provar de prendre algun remei natural. Algun remei homeopàtic. Acabáramos. "Però és que perquè això et funcioni t'ho has de creure, i jo no m'ho crec", però al final la insistència va ser tanta que va acabar acompanyant-me a una farmàcia i vaig comprar un xarop: medicamento homeopático, diu a la caixa.

Mai havia provat l'homeopatia. I no pas per desconeixement: n'hem vist reportatges a la tele, n'hem llegit i n'hem parlat molt. L'homeopatia és un timo, no funciona i no és medicina ni medicaments. Només és aigua amb sucre preparada d'una manera molt complicada. I tot i això (la meva ment a vegades es molt complexa) em vaig comprar el xarop. Me l'he pres tot seguint les dosis que indica el fulletó, i constato que:
1) no funciona
2) és molt car
3) té mal gust
De les tres coses, el que més em va indignar va ser la tercera. Vendre aigua amb sucre per curar el mal de coll i a sobre posar-hi mal gust és tenir molta mala baba. Però molta.

Després també m'indigna, quan hi penso, la cara d'escèptic que va fer el farmacèutic quan li vaig demanar, l'alegria amb la que m'ho va vendre, i la recomanació in extremis quan ja sortia per la porta que si tot i això no em passava la tos, anés al metge. Pobre farmacèutic! Suposo que el científic que porta a dins deu saber que l'homeopatia no funciona. Deu saber que el més possible és que jo em quedi tranquil·la prenent el xarop i que la irritació del coll es curi seguint el seu curs natural, però que si tinc alguna cosa de veritat, aquest xarop no em farà res. Però el botiguer que és en realitat em ven el xarop, igual que el venedor del Decathlon et ven els esquís més cars si t'hi encaparres, tot i saber que no tens el nivell d'esquí que cal per utilitzar-los. I suposo que el professional de l'àmbit de la sanitat que li agrada pensar que és l'impulsa a aquesta darrera recomanació de la visita al metge. Treballar amb tantes personalitats deu ser molt complicat.

Total, aquí estic, tossint mentre reciclo l'envàs del xarop (el plàstic al plàstic, el vidre al vidre, el paper al paper), i que no em diguin que els envasos de medicaments no es reciclen perquè la tindrem. 

6 comentaris:

Pere ha dit...

Ja em perdonaràs, però per molt que t'insistís la teva companya de feina, em sembla indignant que acabasesis comprant un producte homeopàtic.

Ah, i lo del mal gust també deu formar part de la psicologia del producte: "si te mal gust, ha de ser bo per mi".

Anna ha dit...

Ajajjajaja!

Ets boníssima!!! :):):)
Ben fet això de reciclar l'envàs del xarop homeopàtic :P:P

Jo aquests dies també tinc molta tos, no m'ho haurà encomanat a mi també, no? ;)

Petons!

Anònim ha dit...

Cap a la primavera, tot passejant per la muntanya, cull brots nous dels pins. Posa'ls en un pot a la nevera amb una mica de sucre. L'hivern següent tindràs un bon xarop per a la tos... Te'n recordes?... PTNKS

Daniel ha dit...

Uops! Feia molt temps que no passava per aquí! I ara et trobo amb un Nil als braços i un refredat a la gola.
Que l'homeopatia no et funcionés ja era previsible. Si al menys hi creiesis, el placebo podria fer algun efecte. La tos és de les coses més emprenyadores i per les que tenim més mals remeis. Al final, anar bevent molta aigua a petites dosis és el que em funciona a mi. (I anar un cap de setmana a esquiar també, però amb criatures això es complica molt). Però cada refredat és diferent.
Cuida't

eva ha dit...

Ho sé, Pere, em sap greu (i ara m'has d'imaginar fent un acotament de cap tipus japonès, que els he après de tu).

Anna, NO, no hem sigut nosaltres. Deu haver estat qualsevol londinenc que t'hagis lligat por ahi. ;)

Hmm... brots de pins, sí que me'n recordo. No curen, però fets amb el sucre era molt bo. És el que deia: si no cura, com a mínim que tingui bon gust!!!

Daniel, benvingut de nou! Sí, les coses canvien depressa!! Esquiar, quines ganes!! L'any passat amb la panxa no vaig poder, i enguany... doncs em sembla que tampoc. Potser el vinent puc deixar la família fent ninots de neu i fer un parell de baixades!

Anna (del Roger) ha dit...

El que funciona és el que diu la meva iaia: beure molta aigua i fer bafs per humidificar la gola!

A mi em va bé, que amb els nens a l'escola m'agafa mal de coll cada dos per tres.