dimarts, 27 d’octubre de 2015

El misteri dels papers de colors

Escena 1. Autobús.

NIL: Tinc uns papers a la motxilla.
MARE: Doncs treu-los, que mirarem què diuen.
NIL: No. A casa els mirarem.
MARE: D'acord, però què diuen? No t'ho ha dit la mestra?
NIL: No diuen res. Són de colors.
MARE: Ah, són per fer bonic?
NIL: A casa t'ho explicaré.

Escena 2. Autobús. Unes parades més enllà.

NIL: M'has de donar una roba de l'hivern. Com un gorro o una bufanda o uns guants.
MARE: Per portar a l'escola? De la teva mida?
NIL: És per fer amb els papers. A casa t'ho explicaré.

Escena 3. Autobús. Encara unes parades més enllà.

MARE: I què has fet avui a l'escola? Heu dibuixat?
NIL: Hem fet un experiment!
MARE: Òndia! Que guai! I quin experiment era?
NIL: Mare, ara sí que t'ho explicaré això dels papers. S'ha de fregar un llapis de plàstic amb una roba de l'hivern i llavors per màgia potàgia els papers s'hi enganxen!
MARE: Ostres, Nil, quin experiment més xulo! S'enganxen per una cosa que es diu electricitat estàtica.
NIL: Sí: per màgia potàgia. 

1 comentari:

Ana ha dit...

Màgia potàgia! quin crac en Nil! :)