dimecres, 29 de juliol de 2009

Rellotge

- No puc dormir. Estic nerviosa.
- Pel viatge?
- Sí.
- Ja ho tenim tot. Demà fiquem el raspall de dents a la motxilla i ja està. Tot sortirà bé.
- Vull una història.
- Ens endurem un llibre de contes?
- Sí, si vols…
- Demà ens pensem quin.
- Vull una història.
- A veure què m’empesco. – Silenci. – Saps la història de l’home que tenia un rellotge retrassat tot un dia?
(Penso en el Sombrero Loco i el Conejo Blanco. ¡Cómo no va a llegar tarde, si este reloj tiene dos días de atraso!) – No.
- Doncs era un home que tenia un rellotge retrassat tot un dia.
- Quina mena de rellotge?
- De polsera.
- És una història d’un home que vivia sempre el dia d’abans?
- Clar. Per exemple, sempre el feien fora de la feina, perquè els dilluns no hi anava mai. Els dilluns anava a missa (era molt religiós) i també a veure jugar el seu equip de futbol. I el dia que s’havia de casar, hi va arribar el dia després. I així sempre. Perquè mentre s’havia de casar era a la perruqueria.
- I com havia demanat hora a la perruqueria, si li haurien donat per al dia abans?
- És que va ser així, però a les perruqueries de barri t’agafen sempre, tinguis hora o no, sobretot si t’has de casar. I per exemple, mai arribava a les festes sorpresa del seu aniversari. Sempre se les perdia, perquè hi arribava el dia següent.
- I com se’n va adonar?
- No se’n va adonar. Perquè els seus amics no li deien res, perquè com que la festa era sorpresa... Però quan va passar això del casament, sí. Tots els seus amics es van acabar per enfadar. Sempre el convidaven a coses i no es presentava, però que els convidés ell i tampoc es presentés, va ser massa.
- Va perdre tots els amics?
- En va fer de nous. Va fer amics del dia següent. Per exemple, el seu millor amic era l’home que netejava l’estadi del seu equip de futbol.
- Jajajajajaa.
- I a més, el dia del Judici Final, tampoc hi va arribar. Va arribar el dia següent, i per això va ser l’únic que es va salvar.
- Ets un flipat.
- Però va ser així.
- Pobre. I d’on havia tret aquest rellotge?
- Li va regalar la seva tieta el dia que va fer deu anys. Bé, el dia següent. La tieta li volia regalar pel seu aniversari. La seva tieta era dolça i sempre es preocupava pels altres. I li volia fer un regal molt especial. Per això va triar aquest rellotge tan xulu. Però el problema és que a la rellotgeria on l’havia encarregat hi va haver una confusió, perquè el rellotger feia molt mala lletra, i va apuntar pel dia 28 de febrer, però a la rellotgera li va semblar que deia 29, i no va ser fins el dia següent, que li van donar el rellotge. I d’aquí el retard que va anar arrossegant sempre, el pobre.
- I com es deia?
- Li hem de triar un bon nom – i poses les mans creuades sota el cap, recolzat al coixí, i mires al sostre el llum del fanal que entra pel balcó.
- Sí.

3 comentaris:

Daniel López ha dit...

Saps qui té un rellotge de butxaca com el del "conejo blanco"?. Ara entenc perquè sempre faig les coses a darrera hora!

Quan seguis sota d'un baobab agafa una mica de la seva ombra per a mi. Si us plau.

Cromlec ha dit...

Ei Eva!!!

On aneu de viatge? Recordes que faig col·lecció de sorres del mon?

Pos eso, si t'enrecordes de mi i trobes alguna sorra magica, agafamen un grapadet i quedem un dia per fer un cafe i petar la xerradeta ...

Gracies

Edgar

brufus ha dit...

m'ha agradat molt.