dilluns, 23 d’abril de 2018

Sant Jordi


dimecres, 17 de gener de 2018

Les coses que et direm


Et direm que quan eres petit vivíem a Sant Antoni. Que hi teníem llogat un pis lluminós on els teus germans van aprendre a caure i a aixecar-se, a jugar i a parlar. Tu no te'n recordes, perquè eres molt petit. Et direm que per diversos motius vam decidir que era millor canviar de casa, d'entorn, d'espai, que en el fons no és res, és on som, però una mica també el que som.

Et direm que la decisió se'ns va fer feixuga, però que a mida que donàvem forma al projecte ens en vam enamorar.

Et direm que (i ho direm a cor tota la família, de tan repetit, de tan conegut) tu no te'n recordes, perquè eres molt petit!, però vam acomiadar-nos de la xarxa i dels amics, del barri, dels carrers, dels parcs, del mercat, de la Isabel del pa i l'Amílcar i el Joan de la fruita, de l'escola bressol on els teus germans s'han fet grans.

Et direm que vam deixar un barri que ja no era ben bé el que havíem conegut. Que algunes botigues tancaven, i hi obrien alguns bars impersonals, desiguals: tots diferents i tots iguals, o botigues que no venien res per a nosaltres. T'explicarem com ens empipàvem cada vegada més amb els grups de turistes amb bicicletes llogades envaint les voreres cada vegada més plenes de taules i cadires de les terrasses, com vèiem augmentar de mes en mes les desfilades de persones despistades, amb maletes de rodes i una adreça escrita en un paper, buscant un pis d'airbnb.

Et direm (quan siguis gran per entendre-ho) que, quan vam marxar, els preus dels lloguers s'estaven duplicant amb la renovació dels contractes, i que si no marxàvem llavors, hauríem d'haver marxat de totes maneres tard o d'hora. Que a Barcelona, molts barris obrien comptadors de famílies expulsades per la cobdícia d'un sistema que engoleix tot el que toca, i ara li toca a la vida dels barris.

T'explicarem que vèiem com cada dia es perdia un tros més de terreny, però que també vèiem com la vida es resistia a ser engolida. Que la indignació ens polititzava i ens donava força. T'explicaré com les converses de parc i sobretaula entre mares de la bressol passaven dels bolquers i les rabietes als lloguers i mobilitzacions, a les cooperatives d'habitatge, a la defensa dels barris i dels veïns. Vam deixar un barri en peu de guerra, disposat a no desaparèixer sense haver-ho intentat.





dijous, 11 de maig de 2017

Colònies

El Nil va marxar de "colònies". Ho poso entre cometes perquè era només un cap de setmana, no penseu que ha estat fora una quinzena. Una sortida amb l'escola, organitzat per l'AMPA, amb canalla de totes les edats, un cap de setmana en una granja escola a Pontons que es diu Cal Diable.

Quan el Nil m'explica el que van fer, tinc feina a destriar què són anècdotes reals i què és part del joc de nit i l'ambientació. Per exemple: a un nen li va caure la gorra a la cort dels porcs, i un monitor va haver d'entrar a recollir-la (anècdota real, suposo). Després ens vam deixar la tanca oberta, i els animals de la granja es van escapar pel bosc (dubto). Llavors, el Banyetes, que és un dimoniet que li agradava molt viatjar, els va convertir en figuretes de fusta, i vam haver de sortir amb les lots a buscar tots els animals i tornar-los al Jaume (OK, joc de nit). I així amb tot.

Que estrany que es veu des de la banda dels pares. Ja sé que no es pot dir que fos ahir, però suposo que són records que formen part tan fonda de la meva persona que sempre seran records ben vius, propers i inesborrables. Les reunions de monitors que comencen a la una de la matinada (perquè a les 23 has acabat el joc de nit, a les dotze has aconseguit que una bona part dels nens es fiqui al llit, a la una amb sort et vas trobant amb l'equip), les històries inventades per donar vida als jocs, la complicitat dels grans i el candor dels petits...

No puc deixar de pensar en la meva pròpia experiència com a educadora, com monitora de colònies, com a cap d'unitat a l'agrupament... i, sabeu en què penso, sobretot? Penso en els meus companys. Dels que tant he après. I penso que tan de bo els meus fills, al llarg de la seva infància, trobin educadors que siguin com ells. Que trobin educadors entusiastes i carinyosos com en Nijo. Educadors amb imaginació desbordant i mil contes a les butxaques com el Roger. Que us esperonin i tinguin paciència infinita com la Nora. Monitors que us cantin i us intriguin, com en Quim. Educadores que siguin properes i admirables com l'Elena. Que us ensenyin a tocar la guitarra, que us mostrin respecte, que us ensenyin la coherència, que us diverteixin amb els jocs, que us expliquin històries de migdiada a l'ombra d'un arbre a la piscina, que us donin aigua amb sucre com si fos un xarop el dia que enyoreu els pares i digueu que ploreu perquè teniu mal de panxa, que us preparin jocs complicadíssims amb trossets de cartolines de quinze colors i que acabin discutint entre ells les normes del joc, que mirin malament l'horari de l'autobús o el tren i hàgiu d'improvisar una part de la sortida, que s'hagin equivocat de tendes i no hi cabeu, i que no perdin mai l'entusiasme i el somriure.

Quan el diumenge el Nil va baixar de l'autocar amb la mateixa roba que duia el divendres i els cabells enganxifosos i la marca a la cara d'haver-se dormit a l'autocar vaig tenir una sensació genial. Ell comença ara un viatge que jo vaig tancar fa uns anys, i que segurament ha estat el que més m'ha marcat com a persona. Poder-ho viure ara al seu costat és molt especial!

diumenge, 23 d’abril de 2017

Sant Jordi 2017



Arriba un moment en què és necessari abandonar la roba rebregada que ja té la forma del nostre cos i oblildar els camins que ens porten sempre al mateix lloc.

És el moment de la travessia. I, si no gosem emprendre-la, ens haurem quedat per sempre al marge de nosaltres mateixos. 

Fernando Pessoa

dijous, 9 de febrer de 2017

Allò de la conciliació

Torno a la feina, després de 10 mesos que he deixat de treballar per cuidar el meu tercer fill. Com que crec que és cert allò de que a més de mares som persones, la tornada a l'oficina és ben volguda, una estona de relacions més o menys constructives amb adults i preocupacions més enllà de la rentadora són una alenada fresca. Eh, que les rentadores s'han de continuar posant. La diferència segurament és que si centrifuga prou bé o no ja no és l'esdeveniment central del matí.

Que a més a més aquesta tornada coincideixi amb la lesió de genoll del pare de les criatures, l'elaboració de disfresses de carnestoltes, la primera bronquitis de l'any del mitjà,... això ja són altres històries. Beneïdes àvies.




dissabte, 23 d’abril de 2016

Sant Jordi 2016



Enyorades àvies, Pia i Joana

Si tu no hi ets, a qui m'adreçaré?
Si tu no hi ets, qui ens jutjarà?
La teva veu darrera - una antigalla-
s'esbrava per les cambres vanament.

Mort de Carles Riba. Pere Quart



dijous, 31 de març de 2016

Somnis de pirates

- Aquesta nit he somiat. Saps què he somiat, mare? He somiat que un pirata es disfressava de botiguer, i es posava en una botiga. Llavors, la gent hi anava a comprar, i quan les persones acabaven de comprar, i després de pagar i tot, la gent deia Adéu, i el pirata no deia Adéu.
- No deia Adéu?
- No, perquè era un pirata!