dijous, 22 de novembre de 2007

Una mica més del Marroc

Tot passejant per Rabat, ens arribem a la riba del riu. Els pescadors entren per la desembocadura duent els fruits del mar (se suposa).


Seiem en un cafè molt mono, que té una balconada que dóna al riu.



Hi prenem un te, revisem la guia, escrivim postals. Els més observadors veuran que una de les postals que hi ha sobre la taula la vaig intentar imitar amb la foto que hi ha just a dalt. Altres hi reconeixereu les postals que teniu a casa. Portes i finestres i els seus colors em fascinen. Què deu ser? l'esperit mediterrani?

dijous, 8 de novembre de 2007

Veure el Marroc

Veure veure el que es diu veure, el vam veure poc. De fet, una tarda vam passejar per la Medina de Sale, un matí per Rabat, i un altre matí per Fes. Això va ser tot. La resta del temps, en realitat, la vam dedicar a descobrir, més que el Marroc, els marroquins i marroquines.

Potser caldria començar pel començament... L'Anna i jo vam anar al Marroc a visitar els amics que ella hi va deixar aquest estiu. Vam estar acollits a Salé a casa la Zalwa, amb els seus pares i les seves dues germanes. La Zalwa va ser una guia fantàstica, ens va acompanyar a tot arreu, fins i tot a Fes, on vam estar acollits amb el Said i el seu germà i les germanes. Considerem un privilegi haver pogut viure amb ells aquests dies, com ens han obert casa seva, com ens han explicat el que no enteníem, com ens han cuidat i ens han mimat.

Ahir vaig deixar la història a la posta de sol darrera Rabat. Al vesprejar vam anar a Sale, i l'endemà a Rabat, l'Anna, la Zalwa i jo, amb l'autobús.La Tour Hassan, una mesquita que havia de ser la més gran del món i que es va quedar a mig construir, segons la Zalwa, per falta de fons.
Després vam anar cap a la Medina. Ve a ser com el barri vell de les ciutats, està emmurallada i té diverses portes. La de Rabat és molt bonica, plena de paradetes pels carrers, gent amunt i avall, venent i transportant coses.


Una font en un carrer que atravessa la Medina.

Un carreró fantàstic del barri que queda sobre el port i la platja.

Nens jugant, i de passada rient dels guiris que feiem fotos a la porta de casa seva, que ells deuen trobar de lo més normal i a mi em va encantar.

I de nou la llum del capvespre des del balcó de Sale, que ara ja deiem "casa nostra". Començavem a planejar el viatge a Fes, l'endemà. L'Amina, com a bona mare, ens va advertir 50 cops que vigiléssim amb les bosses, amb els llocs, amb els homes (?). Calia anar a dormir aviat per afrontar el viatge de l'endemà.

dimecres, 7 de novembre de 2007

Volar al Marroc

Com que tinc moltes fotos, anirem a pams.

Això és la motxilla, el matí abans de sortir de casa. La bandera enganxada és la d'Eslovènia, molts ja sabeu per què. El vol arribava a Casablanca a les 1o de la nit. Un taxi de preu abusiu però què hi vols fer, ens porta fins al centre de Casablanca, on dormim a l'Hotel Central. Vaig prometre al Berber que el regentava que en parlaria bé a internet, perquè hi vam estar molt còmodes. De manera que si aneu a Casablanca, ja sabeu: Hotel Central.
L'endemà vam agafar el tren fins a Rabat. Allí ens vam trobar amb la Zalwa, i vam anar en autobús fins a casa seva. Des del seu balcó a Salé "La nova", es veu tot Rabat. Evidentment, això no és Rabat, sinó quatre cases. A Salé, que és com un "poble" al costat de Rabat, hi viu un milió de persones.
Abans de sortir a fer una volta, fem un te. Després sortireu. El que passa que el te va acompanyat de milions de pastissos i pastes i melmelades i dolços. Vulguis o no.
I el sol es va pondre darrere Rabat aquell primer vespre amb la família de la Zalwa, que ens va acollir com si fóssim de la família i ens va tractar com a princeses.