divendres, 7 de setembre de 2012

Persones


A l’oficina separem els residus. El paper en un recipient blau, els plàstics i envasos en un recipient groc, i a les papereres la resta. Ahir a l’hora de plegar, una noia de l’empresa subcontractada per a la neteja arrossegava carrer amunt tres bosses d’escombraries que devien pesar més que ella, una de negra i dues de grogues, les del plàstic, i ho va llençar tot junt al contenidor que hi ha més a prop, que és de rebuig. N’hi ha de recollida selectiva, però estan força més lluny. Segurament s’hi podria haver arribat, bé amb diversos viatges en comptes de portar les tres bosses alhora, o bé es podrien posar d’acord dues o més persones del servei i portar la brossa entre tots.

S’esdevé, però, que fa uns mesos que aquesta empresa de neteja ha fet un ERO, i se m’acut que potser no hi ha companys per acompanyar, o no hi ha minuts per fer diversos viatges. O potser sí, i només resulta que aquesta persona passa de tot. O potser pensa que no li paguen prou, o que ja fa prou feina, o li sembla que separar els residus és una tonteria. A mi em sembla una paràbola que exemplifica que no serveix de res cuidar el planeta si no cuidem les persones.