dijous, 23 d’abril de 2009

Sant Jordi

dilluns, 20 d’abril de 2009

Leipzig, apunt número 2

Ara hi he caigut, que encara tenia pendent penjar, com a mínim, les fotos dels gravats del monument xungu que vam visitar amb el Tito a Leipzig, perquè s'entengués per què deia que era un monument xungu. Aquí les poso doncs. M'adono que aquest apunt número dos just compleix els mínims per ser un apunt, però, clar, estic amb la llista de deures de Sant Jordi.









divendres, 17 d’abril de 2009

I les caixes per desfer!

Només falta una setmana. Aquest serà el primer Sant Jordi del nou blog, i d'altres coses, clar. Quins nervis! Fa unes quantes setmanes que faig llista mental (i alguna de material, perquè cada cop tinc menys capacitat de retentiva) dels llibres que vull regalar, i sí, potser el teu fins i tot ja el tinc a la prestatgeria nova del nou pis. Nerviós? Nerviosa? Ho entenc... 

Deures que he de fer d'aquí a Sant Jordi:

- trobar o fer una foto xula per a la felicitació
- trobar o fer (jajaja) un poema o motiu bonic per posar-lo a la felicitació
- comprar els llibres que em falten i que tinc pensats
- pensar i comprar els més difícils i que he anat aparcant

O sigui que si em busques, ja saps, estaré perduda en alguna de les caixes de llibres per desfer. Et deixo que tinc una feinada.

dijous, 2 d’abril de 2009

Sense apretar gaire

Fa molts dies (setmanes!) que no escric. És una mica per mandra i una mica perquè no tinc temps. Entre altres ocupacions, trasllado les sabates, amb pols i tot. De Sant Boi al Poble Sec. En concret a un 3er pis lluminós i bonic en una finca antiga en un carrer estret on un dia al 1961 hi havia uns nanos assajant de toreros (en una foto que he robat por ahí a internet). 

El 3er pis en concret, ara mateix té pocs mobles, i menys pols que ahir, les parets nues i els armaris buits. Amb tot això vull dir que em passen els dies que ni me n'adono,...  a velocitat alarmant! I que per això no havia escrit res des del 12 de març, tot i que amb lletra petita i sense apretar gaire, havia escrit a la llista de bons propòsits que escriuria més al blog. 

Ah, i sí, el 3er pis té cohabitant, o tindrà, si aconseguim posar-lo a ell i el seu maletam en una furgoneta de lloguer que aquest cap de setmana farà 1400 km. El que deia: sense apretar gaire.