Com que no hi ha vols directes i vam fer escala a Frankfurt, vam arribar bastant tard, però el Tito ens esperava amb els braços oberts, la casa calenta i les esbargínies farcides a punt de posar al forn.
Com que encara no tinc baixades les fotos de la meva càmera, he manllevat les del facebook del Tito i el picasa del Fer per a aquest primer apunt sobre el viatge, i tan aviat com tingui les meves, faré la crònica i penjaré el reportatge fotogràfic.
Només perquè us situeu, Leipzig és un lloc on els ànecs tenen els peus freds:
I on, malgrat el fred, el Tito segueix tan rialler com sempre:
Aquí ens podeu veure al Tito i a mi davant el monument més xungu que he visitat mai. Quan us ensenyi les fotos dels gravats de la façana entendreu per què.
5 comentaris:
¿Seguro que era sólo un fin de semana? Con ese maletón parece más bien para un mes entero.
y eso que no llevaba mi sombrerero!!!
Así me gusta, Eva, que me lo tengas viajado y que aprenda idiomas...
Un abrazo para los dos
Salud!!!
Qué bueno verlos a ambos aunque sea en una foto, Eva y Fernando. La nueva apariencia del blog está muy buena. Sigo tus pasos, zapatos empolvados...
Eva=Berta
Adam=Jordi
Jordi Iborra: a què esperes a "atacar" la Berta que ja quasi està a punt!!!
Publica un comentari a l'entrada