Tornem al Senegal, aprofitant les tres setmanes de vacances que tinc a l'agost. Enguany no hi vaig a treballar en cap projecte, sinó de vacances. Reviso el que escrivia fa un any, quan em plantejava el viatge. Que tenia por. Que tenia expectatives, i que segur que no s'adeien al que realment m'esperava. Que venia d'un sopar a Sarrià, per acomiadar-me d'en Theo, ens veiem al Senegal! I que això era molt emocionant.
La setmana passada vam fer el sopar a Sarrià, però en comptes de 5 érem 15, i va ser molt més divertit. I el comiat, igual d'emocionant. Ens veurem a Oussouye.
Enguany no tinc la mateixa por. Enguany tinc records i expectatives. Que és una combinació que sempre fa de mal portar. Tinc fotos que reviso, una llibreta amb notes que vull recuperar i endur-me, però vull que m'hi quedin fulls en blanc per escriure-hi més contes per a la Lili (i per a qui els vulgui llegir).
I tinc una llista de coses a fer (clar):
- bitllets d'avió
- vacunes
- bitllet de tren a Madrid (sortim d’allà!)
- triar llibres per llegir
- tallar-me els cabells
- mosquitera per al Fer
- preparar la farmaciola
- comprar llibretes
- preparar el cosidor de campanya
- comprar piles per a la lot
- buscar el diccionari de francès de butxaca (què en dec haver fet?)
- pinces d’estendre
- cinta americana
- cordino i cordill
- llençols
- antimosquits
Per la resta, no news, good news, que diuen.
