dimarts, 22 de juny del 2010

Fer plans

3 comentaris:

Anna ha dit...

Quanta raó, Eva! :P
Per més que intentem tenir-ho tot controlat, no se sap mai el que pot passar, oi?

Petons!

Pere ha dit...

Suposo que mai ens preparem el suficient, però aquesta és la gràcia d'aventurar-se en l'oceà de la vida, no? Això sí, cada cop anem amb una barqueta una mica més gran...

Minerva ha dit...

M'encanta!
És el dubte que sempre estarà allà present.
És el fet de no poder-ho controlar tot, que duu a l'emoció de no saber mai que passarà...
A l'aventura!