Es pot trobar a faltar el que no s'ha tingut mai, el que no s'ha conegut, el que només imagines, el que només és un reflex del que imagines? Es pot sentir enyor del que no s'ha viscut? Només queden dos mesos, però encara falten dos mesos, i aquesta és una espera estranya, plena. Simple. Tranquil·la. D'aquí dos mesos el meu fill ja no serà dins meu, no sentiré tots i cada un dels seus moviments, però li coneixeré la cara. D'aquí dos mesos no tindré aquesta curiositat (ni aquesta calma!), aquesta impaciència mig serena que no sé explicar-me. Ara em concentro: necessito atresorar els moments i les sensacions, que no em fugin, perquè també enyoro els moments que ja han passat. Gaudeixo de poder-me mirar per dins i sentir el que em passa. I m'agrada que hi miris tu també, i que ho visquis amb mi.
dimarts, 7 de juny del 2011
Enyor
Es pot trobar a faltar el que no s'ha tingut mai, el que no s'ha conegut, el que només imagines, el que només és un reflex del que imagines? Es pot sentir enyor del que no s'ha viscut? Només queden dos mesos, però encara falten dos mesos, i aquesta és una espera estranya, plena. Simple. Tranquil·la. D'aquí dos mesos el meu fill ja no serà dins meu, no sentiré tots i cada un dels seus moviments, però li coneixeré la cara. D'aquí dos mesos no tindré aquesta curiositat (ni aquesta calma!), aquesta impaciència mig serena que no sé explicar-me. Ara em concentro: necessito atresorar els moments i les sensacions, que no em fugin, perquè també enyoro els moments que ja han passat. Gaudeixo de poder-me mirar per dins i sentir el que em passa. I m'agrada que hi miris tu també, i que ho visquis amb mi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Menuda llegada triunfal que va a tener. Él no se va a dar cuenta, pero allí habrá más pancartas que en un día de final de copa. Todos esperándole. Todos queriéndole conocer como sólo tú le conoces ahora. Indescriptible.
Eva! Que em faràs plorar una altra vegada! Com quan em vau donar la gran notícia! :)
Que bonic això que dius, el Nil serà un dels nens més afortunats per tenir una pares com vosaltres ;) Jo també l'espero amb candeletes! Segur que serà super bonic! Com diu el Fer: tindrà una arribada triomfal!
M'agrada aquest post perquè aquestes sensacions contradictories i intenses que sents ara, jo també les vaig sentir i la petita ja té 11 anys. Malgrat el temps no les he oblidades. La primera sensació del primer part va ser de gran buidor física i tota la plenitud d'esperit alhora. Ser mare és sovint això, tot i res, molt i poc, felicitat i desconcert. El més difícil és ser-ne conscient a cada instant perquè el temps passa depressa. Els seus guanys i els anys que compleixen amb tota la il·lusió són pàgines que ells escriuen i que tu ja hauràs llegit...Molta sort i enhorabona per l'aventura que comenceu.
Vaja, així que seràs una petita gran mare... Moltes felicitats!
Publica un comentari a l'entrada