El Brigada Bevilaqua, Vila, de la Guàrdia Civil, dels que s'encarreguen de les investigacions d'homicidis, dels que van de paisà, s'emporta el seu equip habitual a investigar un assassinat a La Rioja. El mort és un guàrdia civil retirat: l'antic mestre de Vila, quan era jove, i servien els dos a Barcelona. Els indicis de la investigació apunten que el guàrdia retirat tenia tractes amb negocis tèrbols, i que caldrà visitar Barcelona i rodalies, i concretament el Baix Llobregat, i més concretament alguns prostíbuls de Castelldefels. Així acaben tres guàrdies civils de Madrid donant voltes pel Baix Llobregat, intentant coordinar-se amb els Mossos d'Esquadra, amb el Servei d'Afers Interns de la Guàrdia Civil, amb la comandància de Barcelona, amb els equips i la jutgessa que porta el cas a La Rioja i amb la seva pròpia oficina a Madrid.
Just el cap de setmana vaig acabar de devorar aquest llibre, que m'havien regalat per Reis. L'autor, Lorenzo Silva, és de Madrid, i pel que he sentit a dir, viu al Baix Llobregat. El que és segur, és que el Baix Llobregat el coneix una mica...
L'he trobat una història absorbent i interessant, sense sortir de ser una típica història de novel·la de policies, i els personatges, els tres guàrdies civils, molt ben treballats, que es complementen entre ells i aporten a la història aquell punt de relacions personals que sempre amenitza la investigació. Sé que l'autor té altres novel·les amb els mateixos personatges, i ja tinc ganes de llegir-ne alguna. En algun moment els diàlegs i els personatges m'han resultat un punt increïbles: algú es pot creure que un guàrdia civil li diu a un altre que un determinat procediment legal que se li fa pesat és "un proceso plúmbeo por el que hay que pasar"? Però un cop et fas a la manera de parlar, acaba resultant entranyable.
I segur que ha tingut una influència important l'escenari dels fets: Castelldefels i el Baix Llobregat, que ha estat casa meva molts anys, i la manera com està encaixada la història en aquesta zona de Catalunya, que només pots apreciar i explicar si te l'estimes com ens l'estimem els que ens sentim hi sentim arrelats.
1 comentari:
Fa temps que vaig llegir aquesta entrada al mòbil, però des d'allà no hi podia comentar.
M'ha semblat molt interessant el que dius del llibre. Una novel·lita, ni més ni menys, però ben construida.
M'alegra que t'agradés!
Publica un comentari a l'entrada