Sant Jordi 2026

 

Un arbre  

          Vius entre l'aire.

De nit vas de la terra
            a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.

            Jo somniava
rossinyols, caderneres...
            Ocell que cantes,
ara que no somnio,
com has pogut trobar-me?

            Les mans, frisoses
per la teva tardança,
            juguen amb l'ombra
d'una branca florida
que es dreça per mirar-te.

            Com una espiga
que assenyalés a l'alba
            la seva estrella,
tremolo de mirar-te
quan te'n vas tan alegre.

            Si allò que enyoro
ja només és una ombra,
            ombres, digueu-me,
¿com la vostra tenebra
fa llum en la meva ànima?

            L'amor fermenta
amb l'oci i el silenci.
            A voltes penso:
-No sé si estimo massa
o és que ja no estimo...-

MÀRIUS TORRES
Poesies, 1947