- Podríem fer un blog nou.
- Jajajaja - i mentalment compto: ...nou i deu. Excessiu es miri per on es miri.
- Hi he pensat i crec que l'hem de fer.
- Sobre què?
- Tu digues que t'hi apuntes, dona.
- M'hi apunto.
- Sobre relats curts.
- Hem de fer aquest blog. No hi ha dubte. Comencem, corre.
- Hem de triar un nom que comenci per D.
- Efectivament.
I així i de cap altra manera és com neix aquest nou blog. Després va ser qüestió de fer voltes al llit un parell de matinades fins que se'm va acudir una idea per al títol, d'un parell de migdies de xat per acabar-la d'arrodonir, de que l'Ottinger treballés una mica en el disseny, de que el_situacionista es queixés però acabés dient amén i que el Kike acceptés la invitació i aparegués, finalment, entre els autors.
En sabré, d'escriure relats curts? El més segur és que no. Però el que més m'agrada dels blogs és llegir, no pas escriure. De moment, mentre m'ho penso, reaprofito coses per tal de poder dir que he començat a contribuir. Hi feu una ullada? Desperté a su lado.
2 comentaris:
N'estic més que convençuda que en saps fer relats curts...ho has demostrat molts cops ja. T'ho he dit molts cops, llegir-te és com viure-hi la història que expliques. Aquesta capacitat de transmetre i d'implicar al lector que tens és imprescindible per saber-ne fer relats...i tu, d'aixó en tens!!!
Us aniré llegint també per allà. QUe Disfruteu, com sempre, a la nova Direcció.
Petonets.
Ey, recuedo esa conversación (indiscreta, que eres una indiscreta), y veo que es cierto, en la intimidad todos hablamos catalán (siento el reciclaje de viejos chistes, es lo malo del humor ecológico).
Veamos cuantos pasos da este blog.
PD: tu palabra clave el hope. Tienes un apaño con Google?
Publica un comentari a l'entrada