Aviat faràs tres mesos. Has crescut moltíssim! I jo tinc la sensació d'haver crescut amb tu. De mica en mica vaig aprenent-te. Per aquesta manera de plorar sé que tens son i necessites que et bressoli una mica, perquè vols aclucar els ulls mentre et faig petons prop de l'orella. Per aquella altra manera de somicar sé que vols mamar (tot i que, tingue-ho clar, sé perfectament que no plores de gana, que no m'enganyes, lladre!) Per la manera com em mires, se m'acut que potser et ve de gust que m'assegui al teu davant i et digui coses, et canti cançons inventades o faci cares divertides. Ho provo?
6 comentaris:
Qué bonito es. Felicidades!!
definitivament ha canviat molt! em sembla que no em mereixo entrar per casa vostra, però si em deixeu miraré de visitar-vos quan torni d'aquest illot anglès! puc?
Elena, quan vulguis, evidentment.
Però quina cosa més bonica perlamordedeeeeeeeeeu!!! :):):)
Està enorme! Enormement preciós, of course! ;)
Petonsssssss!!!
cada cop mes gran!!!
:) felicidades
Publica un comentari a l'entrada