Sant Jordi 2016

Enyorades àvies, Pia i Joana

Si tu no hi ets, a qui m'adreçaré?

Si tu no hi ets, qui ens jutjarà?

La teva veu darrera - una antigalla-

s'esbrava per les cambres vanament.

Mort de Carles Riba. Pere Quart

Així de bé ens ho hem passat al Delta de l'Ebre

Arrossego un camió

Delfos

Vam anar a Grècia, a l'octubre. Grècia, per si no hi heu estat, és un lloc on les sortides de l'autopista tenen noms com Delfos, Termòpiles, Pireu o Esparta, i estan assenyalades amb un cartell que diu "Exodos".

També és un lloc on hi ha una pila de pedres, totes les que no els hi caben al British Museum, i es podria dir que res respira història, però tampoc és ben bé així. Jo vaig trobar que més aviat s'hi respira un cert anar fent, com si res valgués massa la pena, però alhora com si tot tingués el seu lloc i la seva importància. I la Història... hmm... sí, per allà al fons hi ha algunes coses que tenen uns quants milers d'anys que la gent sol anar a fer-hi fotos...

La ruta, com es pot veure, va començar a Delfos, un poble preciós al costat d'on solia haver-hi l'Oracle, al peu del Mont Parnassus, que és la muntanya amb el nom més divertit que he sentit mai. El poble és bàsicament un minúscul grup de cases a la vessant d'una muntanya, agrupades en dos carrers que van de punta a punta del poble seguint la corba de nivell, un d'anada i l'altre de tornada, i escales que van d'un carrer a l'altre. És a prop del port d'Itea, al Golf de Corint, al que teníem vistes des de l'hotel:

Un dia vam baixar fins a la platja, al capvespre:

I dos dies més tard vam creuar mig país per anar cap a Meteora...

i tu, què has fet aquest estiu?

Jo he estat repartint menhirs. I tu?

Moltes gràcies

Bon viatge, amic!

En el meu somni, aquest amic que fa anys que viu fora, marxava. Jo plorava en acomiadar-lo. En despertar, em pregunto com se'n va algú que ja se'n va anar. Suposo que així: acomiadant-se en somnis.

Moure fitxa

Doncs això: que d'una manera o altra tot s'ha de començar. Inclús una dècada.

[Per cert avui escrivint des de l'ordinador nou, acabat d'estrenar.]

Tornem al Senegal

Tornem al Senegal, aprofitant les tres setmanes de vacances que tinc a l'agost. Enguany no hi vaig a treballar en cap projecte, sinó de vacances. Reviso el que escrivia fa un any, quan em plantejava el viatge. Que tenia por. Que tenia expectatives, i que segur que no s'adeien al que realment m'esperava. Que venia d'un sopar a Sarrià, per acomiadar-me d'en Theo, ens veiem al Senegal! I que això era molt emocionant.

La setmana passada vam fer el sopar a Sarrià, però en comptes de 5 érem 15, i va ser molt més divertit. I el comiat, igual d'emocionant. Ens veurem a Oussouye.

Enguany no tinc la mateixa por. Enguany tinc records i expectatives. Que és una combinació que sempre fa de mal portar. Tinc fotos que reviso, una llibreta amb notes que vull recuperar i endur-me, però vull que m'hi quedin fulls en blanc per escriure-hi més contes per a la Lili (i per a qui els vulgui llegir).

I tinc una llista de coses a fer (clar):

- bitllets d'avió

- vacunes

- bitllet de tren a Madrid (sortim d’allà!)

- triar llibres per llegir

- tallar-me els cabells

- mosquitera per al Fer

- preparar la farmaciola

- comprar llibretes

- preparar el cosidor de campanya

- comprar piles per a la lot

- buscar el diccionari de francès de butxaca (què en dec haver fet?)

- pinces d’estendre

- cinta americana

- cordino i cordill

- llençols

- antimosquits

Per la resta, no news, good news, que diuen.

Bruixes

Avui m'he recordat d'una imatge d'un poema, i m'he posat a buscar-lo. No m'ha costat molta estona: 0,23 segons. M'he passat una bona estona (això sí) buscant una foto que s'hi adigués. És aquesta foto d'un tros de camí entre roques, al Torcal de Antequera. Que bé podria ser on buscar-hi les bruixes velles, xuclades, de galtes enfonsades, que com boira s'amaguen als cataus i entre les soques quan neix el dia. I vestides de teranyina verda! Ecs! No direu que no és per morir-se de por. De por i de misteri i de ganes de saber què són aquestes potingues que els va receptar el diable.

Poema del bosc

Al punt de mitja nit l'espai s'omplí de bruixes.

Són llurs pupil.les xiques, vermelles com maduixes.

En surt un requitzell del fons de cada esquerda,

vestides amb brials de teranyina verda.

Al Pla de Mirambell, dansant al clar de lluna

com una fumarella dissipen la vedruna.

El vianant que es perd sent riallades d'ossos.

Si no fugís de por, cauria fet a trossos.

Les bruixes, mentrestant, s'encalcen afollades

rostos avall i cerquen les aigües encalmades

dels gorgs, d'on a les vores, horribles es despullen.

Amb quin deliqui es gronxen! Amb quin platxeri es mullen.

De ventre amunt es baten per sobre les onades

les filles de la lluna. Són velles i xuclades

com un manyoc d'arrels. Els caires de llurs nines

mostren el brill metàl.lic d'unes fulgors felines.

Els pits sacsejarien, a cada sotragada,

com pellingots inútils. La dura carcanada

dels geps apunta sota la pell tivant i dura.

El nas inversemblant, ratat de corcadura.

Les galtes enfonsades. La llengua viperina

sortia de les goles com una llarga espina.

Mentre la fosca dura, cavalquen la basarda,

però bell punt la nova claror del jorn esguarda,

s'encalafornen súbites en llurs cataus de roques

i àdhuc en les primes esquerdes de les soques

balmades, on serva cada una jaç i estable

i més d'un potinga que els receptà el diable.

Guerau de Liost

Tenir pols a les sabates és tenir un farcell ple de coses desendreçades i mig oblidades on ficar la mà, a qualsevol hora del dia, i a veure què surt (i connexió a internet per poder estirar del fil, que sinó només pessigues). A vegades tens sort. 

Jo, hi ha dies que entenc per què serveix la poesia. 

Passeig pel port

Unes quantes fotos d'un capvespre de passeig.

El carrer Nou de la Rambla:


Bicing a Paral·lel:

L'edifici de les Drassanes, que allotja el Museu del Port, amb l'edifici d'Aduanes i dos fotògrafs reflectits:

Les Golondrines:

Colon des de la Rambla de Mar i el sol ponent-se darrera Collserola.

Panoràmica del Port des de la Rambla de Mar:

Sant Jordi